Syriza no vol ser l’“ogre” d’Europa

Barcelona“Sóc vídua, tinc un fill estudiant i em paguen una pensió de 360 euros. Com voleu que visqui amb això? Pel que sembla vostès no han anat mai a dormir amb la panxa buida en una casa gelada”. La trucada en directe d’una pensionista a la cadena de televisió Blue Sky la setmana passada va deixar els tertulians muts i capcots. La senyora Katsulis s’adreçava amb veu ferma a un diputat de Nova Democràcia, el partit conservador que governa Grècia, per dir-li que “se’ls ha acabat la festa”, que després de votar-los tota la vida ha decidit que diumenge vinent el seu vot serà per a Syriza. La formació de l’esquerra alternativa liderada per Alexis Tsipras es pot convertir en el primer outsider que arriba al govern en l’era de la crisi del deute.

Les enquestes auguren un triomf de Syriza després de dos anys de govern de Nova Democràcia. El primer ministre, Andonis Samaràs, va guanyar les eleccions del 2012 prometent renegociar amb la seva coreligionària cancellera alemanya, Angela Merkel, unes condicions menys asfixiants per al retorn del deute contret amb el rescat del país.

Què ha fet el govern conservador de Samaràs?

Des que va arribar al poder, el juny del 2012, Samaràs ha continuat implementant les mesures exigides pels creditors. I el resultat és que, després de sis anys de retallades, l’atur oficial supera el 25% (el 50% en el cas dels joves) i els pocs treballadors que conserven la feina han vist caure els seus sous un 30% de mitjana. Un de cada tres grecs s’ha quedat sense cobertura sanitària i s’han tancat 6.000 escoles arreu del país. Però, malgrat les proclames triomfalistes del govern d’Atenes i dels responsables de l’Eurogrup, no es pot dir que el pitjor ha passat. El deute públic equival al 175% del PIB, i s’ha instal·lat la deflació.

Què pretén fer Syriza si guanya?

Des que va guanyar les eleccions europees, el maig de l’any passat, Syriza ha moderat clarament els seus plantejaments. Tsipras defensa que no vol “el col·lapse de l’euro, sinó rescatar-lo”, i que Grècia ha de continuar dins la UE.

Les principals propostes del seu pla econòmic són convocar una Conferència Europea del Deute per renegociar el deute grec i fer-lo sostenible; impulsar el creixement econòmic i una fiscalitat progressiva atacant l’evasió fiscal; un pla per crear 300.000 llocs de treball i recuperar els drets laborals, i un “aprofundiment democràtic”, amb mesures com les iniciatives legislatives i el dret a veto popular o l’abolició de l’aforament.

Com han reaccionat els mercats?

“Syriza no és un ogre ni una gran amenaça per a Europa, sinó la veu de la raó. És el despertador que traurà Europa de la letargia. I per això Syriza ja no és considerada com una amenaça, com va passar el 2012, sinó com un desafiament per al canvi”, escrivia el 5 de gener Tsipras en una columna a l’edició grega del Huffington Post. Efectivament, Syriza ja no és la bèstia negra dels mercats. “Tsipras està canviant la seva tàctica per ser més business friendly ”, deia fa uns dies al Financial Times Yiangos Charalambous, un analista de mercats. “Si arriba a formar govern, crec que incorporarà les recents reaccions als mercats i s’obrirà als creditors internacionals”, afegia. Els mercats internacionals tampoc han amenaçat aquest cop amb les set plagues d’Egipte si els grecs voten majoritàriament per Tsipras.

En un informe enviat als seus clients aquesta setmana, els analistes de Bank of America Merrill Lynch apuntaven la hipòtesi que Tsipras faci com l’emblemàtic Lula da Silva i eviti una ruptura. “Lula da Silva, president del Brasil entre el 2003 i el 2010, era un antic líder sindicalista de l’esquerra que va demostrar que la por dels mercats era infundada, i ara se li dóna crèdit per la impressionant trajectòria econòmica del Brasil. Tsipras també pot sorprendre positivament els mercats accelerant les reformes estructurals”, afirma Merrill Lynch.

També els governs europeus s’han mostrat més prudents. Fa uns dies Berlín va recórrer altre cop a la por al Grexit (l’acrònim en anglès per a la sortida de Grècia de l’euro), en una filtració anònima a l’alemany Der Spiegel que assegurava que la sortida de Grècia de l’euro seria “gestionable”. Però si el 2012 l’aleshores president de l’Eurogrup, el conservador Jean-Claude Juncker, deia que el triomf de Syriza tindria “conseqüències imprevisibles”, ara el seu successor, Jeroen Dijsselbloem, assegura que “treballarà amb el govern de Grècia, sigui de qui sigui”.

Quin impacte pot tenir un triomf de Syriza?

Si fa dos anys un hipotètic triomf de Syriza podia tenir una repercussió econòmica, amb el risc de provocar fortes pèrdues als bancs alemanys i francesos si Grècia es declarava en fallida, ara que el deute està en mans del Banc Central Europeu el principal risc de contagi és polític. Amb les expectatives electorals de Podem a les enquestes, si Syriza aconsegueix convertir-se en un partit de govern que negocia de tu a tu amb les institucions europees, pot ser un bon aval per al partit de Pablo Iglesias. I caldria veure com reaccionarien Itàlia, Portugal i Irlanda, els altres rescatats.