Syriza, sota pressió per tancar els centres d’internament d’estrangers

AtenesDos morts en una setmana al mateix centre de detenció d’immigrants als afores d’Atenes. El 13 de febrer un pakistanès de 28 anys que hi estava internat es va suïcidar. Uns dies abans, un refugiat afganès moria de tuberculosi perquè no va arribar a temps a l’hospital. Cap dels dos havia comès cap delicte, però havien entrat il·legalment al país.

Al centre de detenció d’immigrants d’Amygdaleza els sensepapers viuen en cel·les de nou metres quadrats, un espai compartit per quatre persones. Són unes condicions inferiors a les dictades pel Consell d’Europa, que exigeix un mínim de tres metres quadrats per detingut, sense comptar-hi el llit. “Havia vingut a expressar el meu dolor, però el que sento és vergonya”, va arribar a dir el nou ministre adjunt de Protecció Ciutadana, Iannis Panussis, poc després de visitar el lloc aquell mateix cap de setmana. “Això s’ha acabat, doneu-nos uns dies per tancar aquests centres”, va prometre Panussis.

En la seva arribada, acompanyat per la premsa, Panussis havia vist com els immigrants es llançaven a les tanques de ferro cridant que els tornessin la llibertat. Ensenyaven el menjar que els donaven en bosses d’escombraries i un d’ells mostrava un cartell amb una frase en anglès escrita a mà: “Llibertat, aquí ens morim”.

Tot just sortir del centre, Panussis va ordenar que es millorés immediatament la sanitat i la higiene de les instal·lacions. Després de reunir-se amb la número dos del ministeri d’Immigració, Tasia Khristodulopulu, el ministre va anunciar que el govern tancarà Amygdaleza en un termini de cent dies. A canvi, construirà tres centres d’acollida oberts a la regió d’Àtica.

Herència enverinada

Khristodulopulu, que ja havia lamentat “l’herència d’aquest camp de concentració inacceptable”, com el va qualificar, va incidir que “l’absoluta prioritat” és traslladar els menors que hi ha detinguts i que en ocasions comparteixen espai amb els adults.

La professora de la Universitat d’Atenes i especialista en diàleg intercultural Voula Papagianni afirma rotundament al diari ARA que la decisió de Panussis de tancar aquests centres és “eminentment política, molt pròpia d’una visió d’esquerres”, però aclareix que caldrà temps i diners per trobar una solució alternativa.

Les Nacions Unides, a més d’ONGs com Amnistia Internacional i Human Rights Watch, han acusat Grècia en diverses ocasions de mantenir els immigrants en condicions d’insalubritat, escassetat de menjar, sense calefacció ni aigua calenta. La UE va arribar a obrir un procés d’infracció contra Grècia, però el 2010 les accions governamentals per fer front a l’arribada de la immigració partien d’un dictat comunitari.

Aquests centres van ser finançats en bona part per la Comissió Europea. El 2012, l’any que es va obrir Amygdaleza, el govern liderat pel conservador Andonis Samaràs va llançar una operació anomenada Xenios Zeus -el nom del déu grec de l’hospitalitat-, que va acabar amb la detenció de milers de sensepapers. No va ser fins a l’any passat que el govern va fer un pas més: eliminava el període màxim de detenció fixat per Europa en 18 mesos i, mitjançant una normativa encara vigent, permetia retenir els immigrants indefinidament si no signaven un document en què es comprometessin a abandonar el país.

Sense justificació

“La majoria dels immigrants que són en aquests centres de detenció tenen una casa, que els deixin tornar”, reivindica el portaveu del moviment contra el racisme, Keerfa Petros Konstantinos. Per ell, no n’hi ha prou amb la proposta del govern, perquè implica que segueixin existint aquestes “presons”. Konstantinos creu que ni tan sols és suficient l’altra de les grans mesures apuntades per Syriza: donar la ciutadania a fills d’immigrants. “És absurd que els fills siguin ciutadans i els pares siguin il·legals”, assevera. El Babo, un pakistanès de 28 anys que treballa com a dependent, es mostra expectant: “Tots estem esperant poder ser ciutadans, fins ara només hem sigut immigrants”.