La tortura sexual a Mèxic, un crim silenciat

BarcelonaFa 46 mesos, gairebé quatre anys, que Yecenia Armenta s’espera en una presó de l’estat mexicà de Sinaloa. És una “supervivent” de tortures sexuals, una pràctica “generalitzada” dels cossos policials, l’exèrcit i la marina per intimidar les detingudes o arrencar-los una confessió, com explica Gabriela Carreón Lee, advocada del Centre de Drets Humans Miguel Agustín Pro Juárez (Prodh), que lidera la campanya Trencant el silenci per defensar 19 dones.

El silenci comença a les mateixes institucions públiques, que neguen o minimitzen les tortures sota custòdia, malgrat que organitzacions internacionals i organismes judicials ho han denunciat en nombroses ocasions. És el “camp adobat” perquè el silenci es traslladi a l’opinió pública, amb campanyes mediàtiques que molts cops criminalitzen les dones que han patit els abusos i que o per desconeixement o directament per por de represàlies no s’atreveixen a assenyalar els botxins. “Són agressions institucionalitzades en el sistema penal per fabricar delinqüents”, il·lustra la lletrada mexicana, que rep el suport d’Amnistia Internacional a través de la seva pròpia campanya, STOP Tortura.

Yecenia Armenta va treure la valentia necessària per denunciar el seu cas. La policia la va detenir el juliol del 2012 quan acompanyava la seva germana i la seva cunyada a l’aeroport. Feia 10 dies que al seu marit l’havien trobat mort a trets i els agents l’acusaven d’haver donat l’ordre als sicaris.

“La Yecenia va patir 15 hores de tortura, amb cops, agressions verbals i amenaces a ella i els seus fills, la van penjar pels peus i finalment la van violar, i encara amb els ulls tapats va signar el document que li van posar al davant”, detalla l’advocada Carreón.

El document no era altra cosa que la confessió de la seva culpabilitat, una prova que hauria d’haver quedat invalidada. “Quan hi ha tortura l’acusació no es pot basar només en una confessió, perquè la investigació s’impregna de mentides i la veritat no se sosté”, explica Carreón. Una jutge federal ha donat validesa a l’informe de perits independents que han documentat els abusos, però la decisió judicial està pendent que el Tribunal Suprem resolgui sobre el recurs presentat per la fiscalia. El ministeri públic també va examinar la Yecenia, tot i que ho va fer “quan les ferides físiques ja s’havien curat”, matisa la lletrada del Prodh.

Mèxic és un dels països sense una guerra declarada amb uns índexs de violència més alts. El crim organitzat al voltant del profitós negoci del narcotràfic explica en part aquesta situació. Des que a finals del 2006 el govern mexicà va declarar la guerra al narcotràfic les ONG adverteixen que hi ha hagut un “augment de les violacions dels drets humans”, explica Carreón. “La tortura s’ha institucionalitzat per la fusió entre els servidors públics i els narcotraficants”, continua l’advocada, per a qui casos tan diferents com els de les dones torturades sexualment i la desaparició dels 43 estudiants de magisteri de la població d’Iguala, el setembre del 2014, formen part d’aquesta “connexió”.

Carreón afirma que és impossible saber quantes dones com la Yecenia hi ha a Mèxic -“segurament milers”- perquè les estadístiques oficials no distingeixen el gènere de les víctimes i no van al detall dels abusos. En canvi, la lletrada sí que té clar que les víctimes no tenen un perfil únic i definit. “Hi ha des d’indígenes que defensen el territori fins a dones acusades de delictes, com la Yecenia, o universitàries que protesten en manifestacions”, diu Carreón.

També hi ha casos de dones que es converteixen en víctimes col·laterals, precisament perquè els oficials tracten el cos de la dona “com el camp de batalla per obtenir la confessió de la parella”, diu la lletrada, que denuncia que el 98% dels casos queden impunes.