La Xina apuja la pressió sobre la dissidència

PequínEl control del govern xinès contra qualsevol tipus de dissidència s’ha incrementat des de l’arribada al poder de Xi Jinping el 2012 i ha pujat un nou graó amb les confessions difoses fa pocs dies per la televisió pública xinesa de dos ciutadans -un editor independent i un treballador d’una ONG- amb nacionalitat estrangera que reconeixien i es penedien dels seus suposats delictes contra l’estat.

El 19 de gener la televisió pública va difondre un vídeo en el qual el cofundador de l’ONG Grup de Treball per a l’Acció Urgent Xinesa, Peter Dahlin, confessava: “He violat la llei xinesa amb les meves activitats. He causat dany al govern xinès i he ferit els sentiments de la societat xinesa”. Dahlin, de 35 anys i nacionalitat sueca, fa 7 anys que treballa a la Xina i la seva ONG ofereix assistència jurídica i assessorament en matèria de drets humans. Va ser detingut el 3 de gener, acusat de posar en perill la seguretat de l’estat -un delicte amb penes d’entre 5 i 15 anys- però dilluns 25 de gener va ser deportat al seu país, segons va informar aquest dimarts el govern xinès.

La confessió de Dahlin era la segona que veien els telespectadors xinesos en una setmana. Pocs dies abans, apareixia Gui Minhai, una de les cinc persones desaparegudes vinculades a l’editorial Mighty Current de Hong Kong, que publica llibres prohibits a la Xina, entre els quals biografies no autoritzades de dirigents xinesos.

En el vídeo, Gui Minhai, escriptor i editor, reconeixia entre plors que s’havia entregat a les autoritats xineses per saldar un deute pendent amb la justícia per un delicte comès el 2003: l’atropellament mortal, quan conduïa sota els efectes de l’alcohol, d’una jove. Gui Minhai, d’origen xinès, té nacionalitat sueca. Va desaparèixer a Pataya (Tailàndia) l’octubre de l’any passat i fins que va aparèixer a la televisió xinesa no se sabia on era. El govern suec també ha demanat al xinès que aclareixi la situació de Gui, que també té nacionalitat sueca.

Les confessions s’emmarquen en la dura campanya de Pequín per reduir la dissidència i representen una demostració de força del govern xinès. El missatge és clar: ni els ciutadans amb un passaport europeu s’escapen de l’estricte control del govern xinès. Les confessions, àmpliament difoses i comentades en els mitjans públics xinesos, recorden els temps de la Revolució Cultural (1966-1976), en què els acusats eren obligats a confessar públicament i mostrar penediment.

La tradició maoista

L’autocrítica pública enllaça amb la tradició maoista i va lligada a actes d’humiliació, ja que les confessions s’acompanyen d’informació personal per desacreditar l’acusat. En el cas de Gui Minhai se l’acusa d’un delicte comú i no hi ha imputacions per motius polítics.

A ulls occidentals, la imatge d’un acusat plorós, que assegura que s’ha lliurat voluntàriament per expiar un crim desconegut -comès fa més d’una dècada- després de patir un brot fulminant de penediment, resulta una versió surrealista destinada a justificar el que sembla una detenció il·legal en un tercer país, Tailàndia. I, per descomptat, dinamita qualsevol credibilitat sobre el sistema judicial xinès i sobre la voluntat del govern de reformar-lo.

Però les confessions estan fetes per al consum intern del públic xinès. Els acusats confessen les seves culpes i demanen perdó. Reconeixen que s’han equivocat i que han actuat contra la llei. Es crea un discurs compacte de propaganda on queda palès el control -i l’autoritat- del govern i del Partit Comunista de la Xina.

Evidentment la imatge del gegant asiàtic a l’exterior en surt afeblida. Alguns analistes sostenen que els dirigents xinesos estan perdent el contacte amb la realitat, mentre que d’altres parlen de lluites de faccions en el si del Partit Comunista. Però cal veure si a la segona economia mundial li importa debilitar la seva imatge davant d’Occident o si el seu objectiu, al contrari, és un altre: deixar clar que ells aposten per un altre sistema d’ordre i de llibertats i que la democràcia, tal com es coneix a Occident, no entrarà en territori xinès.

Una llarga ofensiva contra les ONG

Des de fa dos anys el govern duu a terme una intensa campanya de pressió contra les ONG que actuen a la Xina i no estan relacionades amb el govern. S’assetja els treballadors i es controlen les seves activitats. L’ofensiva inclou un nou projecte de llei que impedirà a les ONG nacionals rebre diners de l’exterior. En el cas de les estrangeres estaran obligades a registrar-se a l’Oficina de Seguretat Pública i a detallar l’origen dels seus diners i, el més important, a justificar les seves despeses. Aquest control impedirà desenvolupar, o almenys limitarà, les activitats d’ajuda que en molts casos es podran considerar il·legals, per exemple l’assistència jurídica. Els treballadors o voluntaris només podran ser incorporats a l’organització a través d’una agència governamental.