La Xina i Taiwan: diplomàcia contra la independència

PequínLa llarga i històrica encaixada de mans entre el president de la Xina, Xi Jinping, i el de Taiwan, Ma Ying-jeou, va segellar ahir simbòlicament l’acostament entre les dues Xines, alhora que expressava el suport de Xi Jinping al líder del partit nacionalista Kuomintang, que ha apostat fermament per un apropament a la Xina des que va assumir el poder a Taiwan, el 2008.

Tots dos mandataris van fer una breu intervenció davant la premsa abans de la seva reunió a porta tancada, en què Xi Jinping va recordar els llaços familiars que uneixen la Xina i Taiwan, i va insistir a treballar per contribuir a la pau i l’estabilitat. Ma Ying-jeou va destacar que, tot i tenir diferents sistemes polítics, s’ha pogut establir una base de diàleg i cooperació, i va apostar per incrementar les relacions bilaterals.

Encara que, tal com estava previst, no es va celebrar una roda de premsa conjunta -sinó per separat- i no es van anunciar acords concrets, les dues parts es van refermar en la necessitat de respectar l’anomenat Consens de 1992, que recull l’existència d’una sola Xina, però que permet que cada territori la interpreti a la seva manera i se’n consideri el govern legítim.

Xi Jinping va anar encara més lluny i es va mostrar receptiu davant una de les demandes històriques de Taiwan: permetre que l’illa tingui més presència en organismes internacionals com l’ONU -on la Xina la veta- i fins i tot que formi part del Banc Asiàtic d’Inversió en Infraestructures (BAII). Pequín va deixar clar que està disposat a “parlar de tot de manera pragmàtica” si es manté el Consens de 1992, és a dir, si Taiwan renuncia a la independència.

En aquest punt va trobar bona sintonia amb el líder del Kuomintang. El president Ma Ying-jeou va recalcar que la independència “no té cabuda” a la Constitució de Taiwan. Tot un avís per als partidaris de l’independentista Partit Demòcrata de Progrés (PDP), que tots els sondejos donen com a guanyador de les pròximes eleccions taiwaneses.

La de Xi Jinping i Ma Ying-jeou és la primera trobada entre els líders dels dos països des del final de la guerra civil el 1949. Però es produeix en un moment complicat, en què creix la tensió al mar del Sud de la Xina, i estrany, amb el president Ma Ying-jeou al final del segon i últim mandat. No es presenta als comicis del gener, que segons les enquestes perdrà el seu partit i guanyarà la líder de l’opositor PDP, Tsai Ing-wen.

Equilibris de poder amb els EUA

La cimera es pot entendre com un intent de la Xina d’enfortir les relacions amb Taiwan davant l’evident pressió dels Estats Units a la regió i alhora com una demostració de suport a un govern del Kuomintang. L’arribada al poder de Ma Ying-jeou el 2008 es va traduir en un intens acostament a la Xina, després dels governs independentistes del PDP dirigits per Chen Shui-bian, frontalment oposat a Pequín.

L’acostament va culminar amb uns històrics acords el 2010 que han multiplicat els intercanvis comercials a banda i banda de l’estret de Formosa. El volum de comerç s’ha gairebé duplicat en relació al del 2005, però els habitants de Taiwan no han percebut que aquests convenis hagin revertit en ells i els veuen com un preocupant augment de la dependència de la Xina.

La candidata del PDP a la presidència de Taiwan, Tsai Ing-wen, es va afanyar a censurar la reunió com una interferència directa de la Xina en les eleccions, i va criticar el secretisme i la falta de transparència de Ma Ying-jeou sobre la trobada.

La cimera entre Ma Ying-jeou i Xi Jinping pot revelar la preocupació de la Xina per la previsible derrota del Kuomintang a les urnes i l’ascens dels independentistes. Però també és una arma de doble tall, ja que la trobada pot activar els votants del PDP, que considera la reunió una ingerència més de Pequín en la política taiwanesa.

La Xina defensa la seva política d’“una sola Xina” i creu que la reunificació amb Taiwan, vista com una illa rebel, és l’únic futur possible. De fet, el 2005 va promulgar una llei antisecessió que permet l’ús de la força si una part del territori es revolta, tota una amenaça per a Taiwan.

Però tot fa pensar que l’acostament entre els dos partits, el Kuomintang i el Partit Comunista Xinès, no és suficient per aconseguir a la llarga la reunificació. La població de Taiwan, especialment els joves, no hi està a favor. Una part important aposten per la independència, però la gran majoria defensen l’ statu quo i no semblen disposats a renunciar-hi per convertir-se en ciutadans de la República Popular de la Xina. Una victòria del PDP, però, podria fer que la Xina adoptés una posició més bel·ligerant en relació a Taiwan.