AUTOPISTES
Misc 26/04/2020

Abertis reclama allargar la concessió de l’AP-7 per compensar el descens de trànsit durant l'estat d'alarma

Els decrets de l’Estat exclouen les autopistes de les empreses amb dret a indemnització pel covid-19

i
àlex Font Manté
4 min
Imatge de l’AP-7, buida pel confinament obligatori, al seu pas per Bellaterra.

BarcelonaUna de les conseqüències del confinament obligatori per combatre el covid-19 ha estat la caiguda en picat del trànsit, cosa que ha rebaixat els ingressos de les concessionàries d’autopistes en la mateixa proporció. Per compensar aquest forat, Abertis ha iniciat contactes amb el govern espanyol perquè els seus contractes de peatges s’allarguin durant el mateix temps que duri l’estat d’alarma, segons ha pogut saber l’ARA.

Això significaria que els peatges de l’AP-7 (Tarragona-la Jonquera), l’AP-2 (Barcelona-Saragossa) o la C-32 (Barcelona-Palafolls) no s’acabin l’1 de setembre de l’any vinent, que és quan expiren els contractes, sinó més endavant.

Poc després que es declarés l’estat d’alarma, el govern de Pedro Sánchez va promulgar diversos decrets. En dos parlava directament de què passarà amb les empreses privades que presten un servei públic en règim de concessió. Hi ha empreses de tota mena –des de gimnasos fins a guarderies o centres esportius– que operen amb un contracte de l’Estat, de les autonomies o de qualsevol dels milers d’ajuntaments que hi ha a Espanya.

Els decrets del govern estableixen que les empreses que s’hagin vist obligades a tancar tindran dret a una compensació durant el temps que no hagin pogut prestar el servei. A més, s’especifica que aquesta compensació es farà “ampliant la durada inicial” del contracte. És a dir, que si s’han vist obligades a aturar-se tres mesos, el contracte s’allargarà en la mateixa proporció.

Però empreses com Abertis, que presten un servei essencial, no han pogut tancar i s’han vist obligades a seguir operant tot i el descens del trànsit, i en canvi no es poden acollir a aquestes condicions. En un dels decrets del govern fins i tot s’explicita que les empreses que “garanteixen la mobilitat”, entre d’altres, queden excloses d’aquesta opció. Ara per ara, per tant, l’executiu no preveu que se’ls prorrogui el contracte.

Aquesta situació afecta les concessions d’autopistes, les operadores de transport (com el tramvia de Barcelona o línies interurbanes d’autobusos) o els restaurants d’aeroports, entre d’altres [vegeu més detalls en aquest altre article].

Cap d’elles, però, és tan sensible com Abertis, la principal propietària de concessions de Catalunya, i com l’AP-7, autopista amb una llarga història i que ha estat un negoci esplendorós des que es va construir als anys 70. Des de llavors, la concessió –que inicialment vencia el 2004– s’ha prorrogat en dues ocasions.

Els contactes d’Abertis amb el món polític s’estan fent per dues vies. D’una banda, directament amb el govern, i, de l’altra, amb els partits del Congrés de Diputats. Els dos decrets del govern central ja han estat convalidats pel Congrés, de manera que la resta de formacions ja els han avalat. Però aquests decrets posteriorment es poden convertir en projecte de llei modificat, i el més important: en aquest procés s’hi poden introduir esmenes que modifiquin el text inicial. Amb tot, el tràmit al Congrés es podria esquivar si el govern decidís fer un nou decret.

En teoria, el temps per presentar esmenes s’esgota aquest dimecres, 29 d’abril, però aquest termini es pot prorrogar diverses vegades, de manera que no hi ha data definitiva. Un portaveu d’Abertis no va voler confirmar cap informació, ni tampoc valorar quines expectatives d’èxit tenen els contactes amb el govern. Abertis no està sola: totes les operadores d’autopistes s’han implicat en aquesta operació. Però cap altra té la mida d’Abertis.

Dividends i agències de ràting

Aquesta situació agafa Abertis en un moment especial. Dimarts passat la companyia va aprovar el repartiment d’un dividend de 875 milions als seus accionistes, que des de fa dos anys són bàsicament dos: l’ACS de Florentino Pérez i la italiana Atlantia. Aquest és el tercer dividend més alt de la història d’Abertis i significa que, en principi, cada una d’aquestes empreses s’embutxacarà prop de 440 milions.

I si és en principi és perquè la junta d’accionistes d’Abertis va decidir que la meitat del dividend, que s’ha de pagar al novembre, estigui condicionat al fet que la concessionària no empitjori la qualificació creditícia que li donen les agències de ràting, cosa que implicaria que endeutar-se li sortiria més car.

De fet, un dels avantatges que tindria per a Abertis que el govern li permetés allargar els seus contractes actuals seria, precisament, que li seria més fàcil mantenir el ràting i demanar crèdits als bancs sense haver de pagar més interessos. És a dir, que si el govern allarga el contracte també facilitarà que els accionistes rebin els 440 milions que estan pendents de cobrar. Cal recordar que, amb aquests dividends, ACS i Atlantia volen recuperar bona part dels 16.000 milions que els va costar la compra d’Abertis.

El precedent de l’última crisi

Durant l’última crisi econòmica Abertis ja va portar l’Estat als tribunals al considerar que, segons el contracte de concessió, el descens de trànsit de l’AP-7 d’aquells anys li donava dret a una compensació. En concret exigia 3.000 milions d’euros d’indemnització. L’assumpte va acabar al Suprem i l’alt tribunal, en una decisió del tot inesperada, no va resoldre res: va dir que s’esperaria al venciment del contracte de l’AP-7, el 2021, per dir qui tenia raó. Algunes veus creuen que, en cas que Abertis finalment tingués raó, ara també tindrà dret a una compensació econòmica.

LES CLAUS

1. Quin és el problema d’Abertis i què proposa?

Que el trànsit ha caigut en picat degut al confinament obligatori (durant la Setmana Santa l’afluència va baixar més d’un 80% respecte a la de l’any passat) però, alhora, les autopistes segueixen obertes. Això significa que els seus costos es mantenen, però els ingressos han baixat al mateix ritme que el trànsit.

2. ¿Té dret Abertis a una pròrroga del contracte?

A hores d’ara el govern espanyol no ho preveu. Els reials decrets que ha aprovat estableixen que totes les concessionàries que han seguit operant (ja que formen part dels serveis essencials) no tenen dret a indemnització. Per a la resta de concessionàries sí que es preveu una compensació en forma d’allargament del contracte.

3. Què està fent Abertis?

Està intentant que el govern espanyol reconegui el seu dret a rebre una compensació, i creu que la manera més fàcil de rebre-la és allargant el contracte de concessió en la mateixa proporció que durin les mesures extraordinàries pel covid-19.

4. Què passarà si s’allarga el contracte?

En cas que l’Estat accedeixi a allargar el contracte, Abertis tindrà més fàcil mantenir la qualificació que li donen les agències de ràting. Al mateix temps, també serà més probable que la companyia pagui prop de 440 milions d’euros en dividends als seus accionistes (ACS i Atlantia). L’empresa ha aprovat repartir 875 milions en dividends aquest any, però condiciona la meitat d’aquests diners a l’estabilitat del ràting. Paradoxalment, per tant, si l’Estat allarga la concessió contribuirà a aconseguir que Abertis mantingui el seu ràting i, al mateix temps, farà més probable que la companyia pagui el dividend. Els actuals propietaris de la concessionària volen aquests dividends per finançar part de la compra d’Abertis, fa dos anys.

5. Què va passar l’últim cop que va caure el trànsit?

Abertis ja va demandar l’Estat pel descens de trànsit a l’AP-7 de l’última crisi: reclamava 3.000 milions. El Suprem, però, va dir que no dictaria sentència fins que el contracte expiri, el 2021. No sabem, per tant, qui té raó.

stats