Adéu a l’Eurocambra (però no encara)
Els euroescèptics britànics s’acomiaden simbòlicament d’Estrasburg abans del referèndum
EstrasburgLa veu, rovellada per la campanya, de Nigel Farage s’acomiadava ahir del Parlament Europeu. “Espero que aquest sigui el meu últim discurs” en aquesta cambra i que “el 23 de juny acabarem amb aquest projecte tan poc democràtic”, deia en el seu to contundent. Una teatralització de la sortida del grup de diputats del UKIP, que amb els anys s’ha fet cada cop més nombrós, i unes últimes paraules manllevades de l’explorador britànic Lawrence Oates, que va morir durant una expedició al pol Sud i es va acomiadar dels seus homes amb un: “Me’n vaig i seré fora bastant de temps”.
Farage ja és un dels eurodiputats més veterans del Parlament d’Estrasburg i els aplaudiments i xiulades que acompanyen les seves diatribes habituals formen part dels rituals de l’hemicicle. El líder de l’euroescepticisme britànic va tornar a acaparar ahir els seus minuts de glòria mediàtica anunciant un final que ningú sap situar encara al calendari. “No, no crec que sigui la meva última sessió -advertia l’eurodiputat del UKIP Jonathan Arnold, que s’ha estrenat aquesta legislatura- perquè suposo que la sortida necessitarà una transició de cinc o sis anys”, precisava.
L’Eurocambra, però, està dividida. Els grans grups polítics han començat a debatre internament què passarà el 24 de juny, com s’hauria de gestionar un escenari sense precedents que a Estrasburg es comença a assumir gairebé com a inevitable. “Espero que hi hagi un vot racional”, deia ahir el president del Parlament, Martin Schulz. “Però si el Regne Unit vota abandonar la UE, aleshores sortirà de la Unió; respectarem la voluntat de la gent”, advertia l’alemany. Una sensació de derrota anunciada s’ha instal·lat entre els grups de la Cambra. “Crec que al final guanyarà el vot en contra, encara que sortir de la UE sigui un error que pot perjudicar l’economia de Londres”, admetia amb resignació el vicepresident del Parlament i excomissari, Antonio Tajani, del Partit Popular Europeu.
L’ona expansiva del 23 de juny pot ser continental. Fa gairebé un mes que el Banc Central Europeu va instar els grans bancs de l’eurozona a analitzar els riscos que correrien davant una hipotètica sortida del Regne Unit, i ara ha demanat als bancs centrals que també estiguin preparats per a aquesta eventualitat. “Sigui quin sigui el resultat -diu Schulz-, haurem de debatre el futur de la UE”.
Una sortida gradual
Políticament, a més, Brussel·les tem l’allau de referèndums que es podrien començar a plantejar en els estats membres més euroescèptics de la Unió. “Tot el continent ha quedat convertit en ostatge del que, en un inici, només era una guerra interna del Partit Conservador britànic”, es lamenta el president del Parlament. I afegia: “Però aquí hi ha moltes sobiranies malenteses, així que si algú vol marxar, que marxi”.
Però a la UE no hi ha res que sigui tan automàtic. Fonts parlamentàries dibuixaven ahir un panorama de sortida gradual negociada amb un Regne Unit que seguiria vinculat al mercat únic europeu. Un pas més en aquesta Europa a múltiples velocitats que fa anys que s’ha instituït. “Cal una revolució -admet el vicepresident Tajani-, sense un canvi d’estratègia no servirà de res”. Mentrestant, Brussel·les viu immersa en una paràlisi política provocada per la por a alimentar la campanya del Brexit. Es busca el “risc polític zero”, es lamenta un funcionari del PPE, i això ha debilitat políticament la Comissió i el Parlament que, en teoria, haurien d’impulsar aquest canvi. El problema de tot plegat, diu un veterà de l’Eurocambra, és que els grans partits tradicionals “fa massa temps que juguen a tenir el mateix enemic que els populistes: Brussel·les”.
