Un adjectiu, un adverbi, un substantiu i una metàfora
BarcelonaL’adjectiu: "inútil". El fa servir 'El País' en el seu titular de portada (“Catalunya celebra un referèndum inútil per definir el seu encaix a Espanya”. La pena dels adjectius és que tenen gran força expressiva –i certament ha estat la portada de Madrid més comentada– però tenen una pega: rares vegades resulten d’utilitat periodística. Ni tan sols és l’adjectiu adequat. La votació serà simbòlica, o no vinculant, però amb 800 periodistes acreditats aixecant-ne acta, és segur que tindrà un impacte i marcarà els esdeveniments dels propers dies.
L’adverbi: "no". “A ells no els consulten”, diu 'La Razón'. I explica la història de "Los Sánchez", a qui defineix com “els altres catalans” –en fi– i posen una cita seva: “No volem la independència, volem menjar”. A banda de ser fals –esclar que els consulten– obvia que bona part dels arguments per a la independència són precisament econòmics: per tenir més capacitat de gestionar els recursos d’una comunitat que és aportadora neta.
El substantiu: Mossos. 'El Mundo' obre amb: “Els Mossos identificaran els directors d’institut del 9-N”. El diari ha optat per la carta de la por i advocar per una certa cultura de la delació. 'Pas mal', per a un diari que de seguida criminalitza l’independentisme amb símils amb els nazis. I ofereix una imatge de conflicte que topa amb la realitat festiva i celebratòria de la jornada.
La metàfora: el mur. 'Abc' obre amb una foto monogràfica d’un home esberlant el mur de Berlín, ara just fa 25 anys, i el titular “Units per la llibertat”. Evidentment, el titular és com el Pronto –o sigui: multiús– i intueixo que això d'"units" fa referència també subliminal a Catalunya. Això sí, la “llibertat” ni hi és ni se l’espera.
