Adolescents europeus camí de la guerra de Síria
Dos adolescents de Tolosa, Y., de 15 anys, i A., de 16, companys d'institut, van desaparèixer el 6 de gener per reaparèixer al cap d'uns dies a través de les xarxes socials en una fotografia adreçada a un company en què se'ls veia vestits de combatents, armats amb un fusell. A primera hora del matí del dia de la seva desaparició, una veu anònima havia trucat a l'escola avisant-los que els dos nois no anirien a classe. Aquella mateixa nit, un d'ells va telefonar a casa i va dir que era molt lluny. Dies després, hi va haver un parell de trucades per anunciar-los que s'havia enrolat a la guerra siriana i recriminar la falta de valor dels francesos en el conflicte. Encara hi va haver una última trucada per avisar que no hi hauria més notícies seves fins al cap d'un mes, "si encara estic viu".
El 26 de gener, abans de la visita del president Hollande a Turquia, els dos adolescents van ser recuperats per les autoritats turques i reenviats a França, on la justícia ha obert un procés judicial sota l'acusació "d'associació de malfactors amb la intenció de preparar actes terroristes". Segons el seu tutor de l'institut, Y. és un "alumne normal, més aviat ben educat, delegat de classe, participatiu". A., un any més gran, havia tingut algunes dificultats temps enrere, però, explica el tutor, actualment "no provocava cap problema". Ningú de l'entorn dels dos adolescents, ni els pares, ni els mestres, ni els amics, es va adonar del projecte que compartien. Tampoc hi ha anades a les mesquites, ni reunions amb militants de cap mena. Aparentment, la idea de marxar a lluitar a la guerra siriana es va alimentar i decidir servint-se d'internet. I també va ser a través de la xarxa com els dos nois van aconseguir els contactes i l'ajuda necessària per fer el viatge.
La història d'aquests dos adolescents, a hores d'ara detinguts a París, ha alarmat els francesos i ha destapat el fet prou conegut, però fins ara poc explicat, mal valorat, silenciat per prudència, por, mala fe o desídia, segons el qual a França i a tot Europa -així com a la resta del món- hi ha un important flux clandestí de voluntaris internacionalistes de la jihad que marxen a lluitar a la guerra de Síria. Segons informacions de la Unió Europea, la xifra més o menys "coneguda" supera els 2.000 brigadistes. Només a Alemanya, n'hi ha de "controlats" uns 300; a França, superen els 700; "alguns centenars" surten de la Gran Bretanya, i així successivament a la resta dels països de la Unió, incloent-hi Espanya. Un percentatge important d'aquests voluntaris són menors d'edat i, malgrat que les policies europees els classifiquen a tots com a "terroristes", les seves motivacions es poden explicar de diverses maneres. En el cas dels dos adolescents de Tolosa, la decisió de marxar a Síria, han dit davant del jutge, es deu a "raons humanitàries", el mateix argument que l'estat francès fa servir per explicar i justificar el desplegament armat a la República Centreafricana.
Una massacre
Completament contrari a veure aquest fenomen de reclutament d'internacionalistes com un fet idealista d'europeus que troben insuportable la massacre siriana, el ministre de l'Interior francès, i també el seu homòleg alemany, parlen del perill que representen tots aquests voluntaris per a les democràcies occidentals una vegada tornin a casa. No es pregunten, però, si la joventut europea troba deplorable la guerra siriana, si troba insuportables els centenars de milers de morts, els milions de refugiats, la destrucció del país. No analitzen la frustració d'una societat occidental enfrontada a la incompetència dels seus governs i de la comunitat internacional per acabar amb aquesta massacre -de moment podrien deixar de proporcionar-los armes si és que no tenen cap idea política sobre com han d'actuar-. No diuen, tampoc, ni una paraula sobre Síria que demostri la identitat humanista europea. "Associació de malfactors amb la intenció de preparar actes terroristes", aquest és el diagnòstic que es fa dels nous internacionalistes de les guerres modernes mentre la mort de poblacions senceres patina sobre la pell de la societat europea com una pluja fina sobre la pell de l'elefant.
