Ah, però era un debat? I d'investidura?

Debat d'investidura de la legislatura que ens diuen que és la més important dels últims 300 anys. I Artur Mas va i ens fa un discurs sense èpica ni ànima. Tot i que va col·locar-nos una metàfora marinera, aquell d'ahir no va ser Mas. El Mas de l'últim debat de política general, per exemple. Mas és un bon parlamentari i ahir va pujar al faristol un senyor que feia la impressió que passava per allà. Per rematar-ho, Oriol Junqueras va fer-nos una classe d'història econòmica per justificar l'acord amb CiU (o això em va semblar, perquè vaig estar estona intentant entendre a què venia aquell discurs desconcertant). Allò no va ser un debat. I menys d'investidura. Un i altre podrien haver estat parlant tota la legislatura (duri 2 anys, 4 o 63) i mai s'haurien trobat en un sol argument. Com va dir un il·lustre diputat als passadissos: "L'un parla de pomes i l'altre de peres". I jo afegeixo: les pomes de l'un eren a l'amanida i les peres de l'altre eren al vi. Un primer plat i unes postres. Només van coincidir a reclamar a altres forces presents a la cambra que s'afegissin al pacte. Mas mirant Navarro i Junqueras mirant Herrera. Ni en això van trobar-se. I parlant de mirar, quan el professor Junqueras va fer una ullada argumentària a la immigració dels anys 60 i va obtenir uns comentaris de desaprovació provinents dels escons sempre trapelles de Ciutadans, va clavar-los un moc tal que va deixar-los suaus durant una estona. El gest va ser aplaudit. Sap per qui? Per dos dels tres diputats de la CUP. ¿Males relacions Ciutadans-CUP? Home (i dona), doncs no gaires. Sobretot si tenim en compte que han pactat un canvi d'ubicació que permet a Ciutadans tenir tots els diputats asseguts a l'esquerra de la cambra, mirant des de presidència, i ha situat la CUP a la dreta, darrere del PP i CiU. Curiós.

Als passadissos va haver-hi més tall. Però això, si m'ho permet, l'hi explicaré demà.