Exposicions
Misc 03/11/2020

Aixafar el feixisme amb una espardenya i llibres de butxaca

El Palau Robert recorre la història del Comissariat de Propaganda de la Generalitat

i
Sílvia Marimon Molas
5 min
Home-anunci de la figureta "El més petit de tots". Autor desconegut. Foto cedida per l'Arxiu Nacional de Catalunya

BarcelonaEl 26 de gener del 1939 les tropes franquistes va entrar a Barcelona. Les acompanyava el cap de propaganda del bàndol rebel, el poeta Dionisio Ridruejo, que es va instal·lar a l'edifici on al llarg de tota al Guerra Civil hi havia hagut el Comissariat de Propaganda de la Generalitat. A l'espectacular edifici del passeig de Gràcia encara hi havia molts cartells, papers i algunes figuretes del més petit de tots, la mascota de la Revolució. Anys més tard, Ridruejo escriuria a les memòries: "Es veia a simple vista que els mitjans de propaganda republicans havien estat molt superiors als nostres i la seva assistència intel·lectual, molt més extensa, valuosa i organitzada". Mentre Ridruejo s'instal·lava al passeig de Gràcia de Barcelona, qui durant tres anys havia liderat el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, Jaume Miravitlles, intentava reorganitzar-lo des de Figueres, ciutat que no va ser ocupada fins al 8 de febrer del 1939. Va ser a la capital de l'Alt Empordà on va fer una de les últimes accions de propaganda: un diari mural, que van penjar en un arbre de la Rambla, en què la Generalitat acomiadava simbòlicament els milers de refugiats que se n'anaven cap a França.

L'exposició Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat (1936-1939), que es pot veure al Palau Robert fins al 5 d'abril, recupera la història d'aquest organisme que, en molts aspectes, va ser pioner i visionari. En un dels documents que s'hi exposen es poden llegir fins a seixanta maneres de fer arribar els missatges del comissariat: des d'ambulàncies amb altaveus fins a projeccions al carrer, passant per teatre, cançons, llibres, revistes infantils, construccions efímeres, pins i cromos. El Comissariat tenia clar que la propaganda havia de ser segmentada: no a tothom se li podia dir el mateix.

Estand de la secció Correu i Premsa al Front del Comissariat, a Barcelona. Fotografia d’autor desconegut, cedida per l’Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Generalitat de Catalunya (Segona República)

Per exemple, les fotografies de les víctimes infantils dels bombardejos només es distribuïen a la premsa estrangera. "Era l'any 1936 i ja van pensar en la televisió com a mitjà de propaganda –explica Ester Boquera, periodista especialitzada en el Comissariat de Propaganda i comissària de l'exposició–. L'ideòleg va ser Jaume Miravitlles, que va veure la necessitat de crear un organisme perquè es pogués sentir la veu catalana i que no quedés diluïda entre la propaganda feixista o la que es feia des de la República espanyola". De fet, es van avançar al govern de Madrid perquè el ministeri de la Propaganda no es va crear fins a l'octubre del 1936, un mes després.

Treballador carregant, a Barcelona, un camió del Comissariat de Propaganda amb joguines destinades al front d'Aragó. Fotografia d’autor desconegut, cedida per l’Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Generalitat de Catalunya (Segona República)

No tot sortia del no res. Miravitlles s'havia format preparant les Olimpíades que s'havien de celebrar a Barcelona el juny del 1936 i, abans de l'esclat de la Guerra Civil, Catalunya havia sigut un potent centre publicitari a l'Estat. Rafael Roldós ja va obrir al final del segle XIX un centre d'anuncis a Barcelona, el primer de l'Estat i que encara avui funcional. El 1917 Pere Prat Gaballí va publicar el primer llibre de teoria publicitària al món: La publicidad científica. L'exposició fa un recorregut cronològic, des dels inicis de la creació del Comissariat –que inicialment s'havia d'instal·lar al Palau Robert– fins al final de la Guerra Civil.

Cartell "Aixafem el feixisme" de Pere Català Pic, cedit per l'Arxiu Nacional de Catalunya

La llum, a mesura que s'avança, amb la cançó d'El més petit de tots com a banda sonora, es va tornant més fosca. Al llarg del recorregut hi ha un centenar de fotografies de l’època i una trentena de cartells originals, a més de llibres, publicacions, fragments dels documentals de Laya Films i altres objectes com el Llibre d'Or, on es poden llegir els autògrafs i dedicatòries d'escriptors, polítics, cineastes, músics i actors de tot el món que en algun moment van visitar el Comissariat de Propaganda.

De qui era el peu de l'espardenya?

El títol de l’exposició fa referència al cartell –a l'exposició se'n pot veure l'original– més popular que va editar el Comissariat de Propaganda i un dels més famosos de la Guerra Civil, el del fotògraf publicitari Pere Català Pic, on apareix una espardenya esclafant una creu gammada. La fotografia es va fer de nit, al passeig de Colom, i el fotògraf Francesc Català-Roca va ajudar Pere Català, que era el seu pare. "Van mullar les llambordes i hi van posar un focus per fer-les més brillants", diu Boquera. El motlle de l'esvàstica es va fer amb fang i hi ha polèmica sobre de qui era el peu que calçava l'espardenya. La família del fotògraf sempre ha defensat que era d'un mosso d'esquadra i Miravitlles va arribar a dir que era de Pere Pi-Sunyer.

Mítings llampec per desarmar la població

A l'exposició es poden veure tots els esforços que es van fer en l'àmbit internacional, la importància que es va donar a la cultura –al front es distribuïen llibres de butxaca i diaris amb indicacions explícites perquè no es llancessin– i tots els recursos destinats a la contrapropaganda. Per exemple, es va fer una campanya de desarmament i es van enviar nou cotxes amb equips d'oradors perquè fessin mítings llampec. Hi ha també un espai destinat als Fets de Maig del 1937. Va ser un punt d'inflexió i el Comissariat va començar a ser qüestionat. A més, aquella primavera del 1937, des d'altres llocs de l'Estat, es criticava que Catalunya no feia prou per la guerra. Aleshores Miravitlles va llançar una campanya contundent.

Madrileños! Cataluña os ama Cartell d’autor desconegut, amb fotos d’Agulló. Cedit pel CRAI Biblioteca Pavelló de la República

El març del 1937 Companys feia un míting a la Monumental on llançava la famosa frase "¡Madrileños!, Cataluña os ama", es distribuïen pins entre els combatents amb la senyera i es destacava el fet que Barcelona acollia centenars de milers de refugiats. L'exposició detalla moltes altres accions del Comissariat, com la invenció de la mascota de la revolució, una figureta d'un infant amb una senyera a qui es va batejar amb el nom del més petit de tots, en referència al protagonista de la cançó Els tres tambors. Al final, la majoria de les 300 persones que treballaven i van col·laborar amb el Comissariat de Propaganda van haver de marxar a l'exili. Més de 200 noms d'aquests homes i dones apareixen al final de l'exposició: "¿Què hauria passat si hi hagués hagut un altre final, quines carreres haurien tingut o què haurien pogut fer totes aquestes persones, no ho sabrem perquè se'ls va silenciar", conclou Boquera.

Errol Flynn, a punt de ser detingut i finalment expulsat

El Llibre d'Or testimonia la visita d'un dels grans galants del cinema del moment, Errol Flynn. L'actor es va presentar al Comissariat de Propaganda oferint-se per anar a lluitar al front. Miravitlles li va oferir un cotxe, un fotògraf i un xòfer per anar al front de Madrid. A l'actor se li va organitzar una nit flamenca a Barcelona però la festa va coincidir amb una derrota republicana al front d'Aragó i els veïns es van pensar que els feixistes ho celebraven. Les patrulles de control van estar a punt d'empresonar Flynn. Però aquí no van acabar les aventures de l'actor. L'endemà de la visita al front de Madrid, els diaris francesos anunciaven que Flynn havia estat heroicament ferit. Quan Miravitlles va descobrir que tot plegat era un muntatge el va fer fora de la zona republicana.

La carta de Dalí oferint-se per fer la revolució des de la Pedrera

Dalí i Miravitlles havien estat amics d'infància. Un dels objectes més curiosos de l'exposició és una carta del pintor empordanès en què s'oferia per ser "comissari general de la imaginació política". Dalí demanava que se li reservés el "gran edifici de Gaudí al passeig de Gràcia (Casa Milà)" com a despatx i deia que estava disposat a fer "quelcom sensacionalment revolucionari i sense antecedents a la història de la cultura".

stats