Carta a Raül Romeva: "Tots podem acabar a la presó"

PeriodistaÉrem quatre i teníem quaranta-cinc minuts per parlar amb tu, a través d'un vidre del locutori número 27 de la presó de Lledoners. Vaig entrar paper i boli i, a l'hora de la veritat, com em passava a classe, no vaig apuntar res. Ho escric aquí per no oblidar-me de què deia Raül Romeva l'11 de novembre del 2018, quan portava 266 dies empresonat.

1) Que tots podem acabar a la presó. Això ho vas dir molt convençut. I ho vas repetir. Un dia o altre, per un motiu o per un altre, tots podem acabar a la presó.

2) Que numeres les cartes que escrius i que ja en portes enviades més de 5.000, però que ara en tens moltes a la cel·la pendents de contestar. Estàs ocupat preparant la teva defensa en el judici, llegint els 50.000 folis d'un sumari surrealista a la pantalla d'un ordinador sense connexió a internet.

3) Que et sap molt greu sentir polítics que es queixen dels privilegis que teniu a la presó: quin privilegi és estar aquí tancat?, preguntaves; quin privilegi és dormir cada nit en una cel·la?

4) Que tens la sensació que alguns polítics vindrien a veure-us, però que potser no acaben de decidir-se perquè els fa vergonya no haver vingut abans. Que vinguin.

5) Que valoraves molt la visita de Pablo Iglesias, que és l'únic gran líder espanyol que ho ha fet.

6) Que t'agradaria que vinguessin a Lledoners comunicadors que tinguin veu a Espanya per intentar trencar el relat monolític que us vol equiparar als etarres. Fins i tot ens vas suggerir algun nom per si li podíem fer arribar el missatge.

7) Que tems el judici. No la sentència, que d'això no en vam ni parlar: el judici. Que comptes que pot començar al mes de gener, que us portaran altra vegada a una presó dels voltants de Madrid, que la vista oral es pot allargar dos o tres mesos, en sessions de matí i tarda, i que seran jornades inhumanes, amb trasllats d'una hora d'anada i una altra hora de tornada, des de la presó fins al Suprem.

8) Que amb el judici no s'acabarà res. Tot just començarà.

9) Que t'agrada aquesta campanya d'Òmnium Cultural: “Som el 80%”. Que és la majoria per la qual vols treballar, la del 80% contra la repressió, més que la del 47% d'independentistes. Que la unitat és això, i no si es tanca una llista conjunta entre JxCat i ERC.

I 10) Que fas molt esport, com tothom aquí dins, que han tancat la piscina perquè ja no hi ha socorrista i que, com que això va per llarg, esperes que l'any que ve allarguin la temporada de natació a Lledoners. Que estàs bé, que hi ha dies de tot, i que els més durs son els que ve la família a visitar-te. El moment que se'n van.

P.D.: També ens vas avisar que quan sentíssim una sirena voldria dir que només quedaven cinc minuts de locutori. Efectivament, va sonar la sirena i al cap de cinc minuts exactes la comunicació es va tallar de cop. Tu vas continuar parlant, però ja no et sentíem. T'havien silenciat.