Misc 30/11/2020

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Laura Borràs i els «nítidament independentistes»'

“Nítids o borrosos” sembla el camp de joc en què voldria jugar Laura Borràs. Esquerra parla “d'esperances” davant de “frustracions”. Veurem què diran els electors el 14 de febrer

4 min

Laura Borràs serà la candidata a la presidència de la Generalitat de Junts per Catalunya. Va guanyar les primàries clarament: va obtenir les tres quartes parts dels vots de la militància, per davant del 20,5% de Damià Calvet, actual conseller de Territori. En xifres absolutes, 2.954 vots per a Borràs, davant dels 799 per a Damià Calvet. Una victòria àmplia que la situa com a candidata de manera incontestable i legitimada per orientar el rumb del partit.

Lectures d’aquesta victòria de Laura Borràs:

– Envia el que encara pogués quedar a Junts per Catalunya de la manera de fer política de Convergència al bagul de la història. Calvet va ser militant de la JNC, de Convergència Democràtica i del PDECat. Pensin que Calvet va tenir el suport dels consellers del PDECat presos, Rull, Turull i Forn. Laura Borràs va arribar com a independent a les llista de Junts per Catalunya que es van fer a correcuita després del 155 i que van donar la victòria a Puigdemont el 21 de desembre del 2017. Des d’aleshores, aquesta doctora en filologia romànica ha fet tots els papers de l’auca: ha estat diputada al Parlament, consellera de Cultura i diputada al Congrés.

– L’elecció de Borràs ajuda a destacar Àngels Chacón, la candidata del PDECat, perquè té un perfil polític de gestió més semblant a Calvet, però li pren la bandera de ser l'única dona candidata independentista.

– Per tant, dona un missatge nítid: votar Junts per Catalunya és votar Puigdemont, el president a l’exili, el president que va guanyar el 2017 i no va poder ser investit per desacord amb Esquerra.

I és en aquest sentit que cal entendre el que va dir ahir a la nit Borràs entre línies quan va afirmar això: “Des d’ara mateix faig una crida a tot l’independentisme a sumar per ser-hi tots, per garantir un Govern nítidament independentista a Catalunya, un Parlament nítidament independentista a Catalunya”.

ARANWS20201130_0059Borràs enterra Convergència

Què està dient Borràs quan demana un Govern “nítidament independentista?” Està projectant una ombra sobre Esquerra, està recordant que Torrent no va voler investir Puigdemont, s’agafa a allò de “Junts vam fer l’1 d'Octubre, separats no vam poder investir Puigdemont”. Està marcant distàncies amb el gran favorit, també independentista, per guanyar les eleccions, que és l’Esquerra que encapçalaran Pere Aragonès a les llistes i Oriol Junqueras des de la presó.

Borràs representa aquest gran contrast amb Aragonès, també el d’estils personals. Més intensa ella, més contingut ell. I políticament parlant, ahir el vicepresident en funcions de president va declarar en una entrevista a La Vanguardia que, enmig de la pandèmia, el no a tot no és una opció. Que això explica el sí d’Esquerra als pressupostos, l’obligació d’ajudar la gent en un moment que l’estem passant magra.

I sí, certament, aquella inversió de papers que tantes vegades s’ha dit que hi havia entre els exconvergents i Esquerra acaba de produir-se:

Ara bé, Aragonès a la mateixa entrevista diu que el pròxim Govern ha d’estar compromès amb la independència de Catalunya, “però també ha de poder establir aliances més enllà": "Entre els comuns hi ha gent que defensa el dret a decidir i també m’agradaria que sectors de la CUP puguin implicar-se”, diu. I descarta totalment un acord amb el PSC: “El projecte del PSC és incompatible amb el que defensem nosaltres”.

Esquerra està treballant per ser el partit central de Catalunya, i per començar, per ser el partit central de l’esquerra a Catalunya, i està fent una crida al vot útil. I a Madrid, amb el sí als pressupostos, ha fet descarrilar el protagonisme que buscaven els Ciutadans d’Arrimadas.

“Nítids o borrosos” sembla el camp de joc en què voldria jugar Laura Borràs. Esquerra parla “d'esperances” davant de “frustracions”. Veurem què diran els electors el 14 de febrer.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

stats