L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Trump, nosaltres i el canvi d'època'

Sembla que Biden guanyarà les eleccions americanes, que així que es confirmi la seva victòria en dos dels cinc estats on queda per escrutar tot el vot per correu ja serà president. Una altra cosa és que Trump desallotgi la Casa Blanca el dia que li diguin i no s’embranqui amb denúncies i tribunals, però Biden ho té a tocar.

Per tant, estem a punt de dir que Trump se’n va, però el que ell representa no. Perquè Trump ha estat capaç de representar molta gent (molta gent vol dir més de 68 milions d’americans). I, per tant, hi ha d’haver molts treballadors que l’han votat. Per què uns treballadors voten un empresari, multimilionari, barroer, que fa flaire de masclista i racista? Doncs, entre altres raons, perquè l’esquerra, o el centreesquerra, que als Estats Units és la papereta del Partit Demòcrata, no els representa. No s'hi senten representats. Noten que és el partit de les elits, que no parlen per ells. Un professor anglès de sociologia, Frank Furedi, ha escrit que, probablement, els treballadors que es van poder quedar a casa a teletreballar van votar Biden i els que van haver de sortir a repartir amb la furgoneta o a omplir els prestatges dels supermercats van votar Trump. Que per pronosticar unes eleccions no n'hi ha prou amb segmentar la societat en dones, o creients, o homosexuals, o immigrants. Que la classe treballadora continua sent un element important, i el drama per a l’esquerra és que ja no és automàtic que un treballador voti esquerra.

Creuen que això no passa a Espanya? O que no pot passar a Catalunya? ¿Que hi hagi treballadors que se sentin més inclinats a votar la dreta? Aquí la situació política és diferent, i en el cas de Catalunya la qüestió nacional pesa molt. Però a les envistes de les eleccions del Parlament del febrer cal tenir present que també aquí la pandèmia ho ha transformat tot.

Mirin la gràfica de l’atur. Són les últimes dades, d’ahir mateix. A Catalunya hi ha 90.000 aturats més que al març. Els bars i els restaurants, els teatres, els gimnasos estan tancats.

O mirin l’angoixa dels ERTO, que de moment s'allargaran fins al 31 de gener. Després caldrà acordar una altra pròrroga. Si parlen amb la gent que treballa en escoles o serveis socials sentiran com de precària s’ha tornat la vida de moltes persones que ja tenien una vida econòmica molt justeta. L’altre dia m’explicaven el cas de la mare d’una escola concertada on la majoria de l'alumnat és fill d’immigrants asiàtics o africans que estava marejada perquè només menjava un cop al dia.

Els professors d’ESO hauran d’ajudar els alumnes a prendre’s automostres. Torna a amoïnar la situació a les residències de gent gran. La setmana passada, a Catalunya, es van comptar 372 morts, i ja en portem més de 14.000. O sigui, estem sotmesos a un canvi d’època, brusc, ens han mogut el terra que trepitgem o que pensàvem que trepitjàvem, i tot això per força ha d’alterar la manera com veiem el món i, com a conseqüència, qui creiem que és millor que ens representi.

Mirin si estem en un canvi d'època que l’Abc ha deixat caure el rei Joan Carles per protegir el seu fill, Felip de Borbó. Ahir va titular: “La Fiscalia investiga Joan Carles per una altra trama de blanqueig i delicte fiscal amb testaferros”. Si m’ho haguessin dit fa pocs mesos no m’ho hauria cregut.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.