ELECCIONS
Misc 04/11/2018

Andalusia tria la graella de sortida d’unes generals

Els comicis són claus per als actors polítics estatals i per això els líders s’estan abocant en la precampanya

i
Dani Sánchez Ugart
7 min
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant la reunió ahir a Sevilla del comitè director del PSOE andalús, que va nomenar Susana Díaz com a candidata.

BarcelonaDes que Susana Díaz va anunciar l’avançament electoral a Andalusia per al 2 de desembre, les agendes dels principals líders polítics espanyols (sobretot el del PP, Pablo Casado, i el de Ciutadans, Albert Rivera) es van omplir d’actes de precampanya a la comunitat. La política espanyola s’ha girat com un mitjó en els últims mesos: la moció de censura que va fer Pedro Sánchez president espanyol va generar un canvi en les estructures i estratègies dels quatre grans partits de l’Estat, i la d’aquí un mes serà la primera cita amb les urnes després d’aquest terratrèmol, que posarà a prova les noves estratègies i els renovats lideratges. Els líders s’han abocat a la precampanya per mirar de fer un bon paper, conscients que el resultat de les eleccions pot marcar la graella de sortida cap a unes eleccions espanyoles, que no tenen data però que tot indica que acabaran culminant un cicle multielectoral l’any que ve.

A les portes de l’inici de la campanya, qui arriba amb més bon estat de forma és el PSOE. L’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa els ha donat una solidesa demoscòpica que encara ha de passar la prova de la realitat però que fa que tant a la seu de la Junta com a la Moncloa estiguin confiats a rebre bones notícies quan s’obrin les urnes. En canvi, hi ha una batalla a dos, entre Ciutadans i el PP, per la segona posició, que és, en realitat, una lluita pel lideratge de la dreta espanyola entre Pablo Casado i Albert Rivera, que ja fa mesos que s’intueix al Congrés de Diputats però que tindrà a Andalusia, també, la primera prova palpable. Podem, per la seva banda, confrontarà les seves contradiccions, entre l’ànima més procliu a l’entesa amb el PSOE i els que prefereixen marcar una posició diferenciada dels socialistes, que a Andalusia tenen el lideratge de la formació.

Des del punt de vista orgànic, per al PP, el PSOE i Podem les eleccions andaluses tenen elements de desequilibri. Les respectives candidatures estan liderades per persones no afins a les direccions estatals, i això provocarà imatges inèdites, com el fet que Casado farà campanya per separat del seu candidat, Juan Manuel Moreno Bonilla, en la majoria dels actes. Però en tots els casos les estructures estan fent esforços per enterrar la destral de guerra conscients que cal remar en una sola direcció per assegurar un bon paper en uns comicis que seran el tret de sortida a un ral·li electoral.

Podem comprova l’acostament al PSOE en el pitjor escenari

Pablo Iglesias ha abraçat, des que va decidir-se a donar suport a la investidura de Pedro Sánchez a través de la moció de censura a Mariano Rajoy, les tesis del seu rival intern, Íñigo Errejón, de la competència virtuosa entre les esquerres. Des de fora del govern, el secretari general de Podem s’està reivindicant dia sí dia també com un soci fidel al president espanyol en la conformació d’una sort de cogovern, en el qual ell assumeix un rol determinant. Les eleccions a Andalusia podrien ser una prova a aquesta aposta, arriscada en termes electorals, perquè cedeix un ampli espai al rival a l’esquerra del PSOE, amb el pretext de barrar el pas a les dretes. Però el territori andalús és, probablement, el pitjor banc de proves a aquesta estratègia. Amb governs encadenats del PSOE des de la reinstauració de la democràcia a Espanya, i amb una direcció autonòmica de Podem capitanejada per Teresa Rodríguez, una anticapitalista allunyada de les tesis errejonistes de l’entesa amb el PSOE, la formació lila, que es presenta aquest cop en coalició amb IU, ha dit que no pensa fer presidenta Susana Díaz. Després dels comicis sembla difícil, doncs, una entesa entre les esquerres com la que hi ha al Congrés de Diputats, però això els deixa en un paper delicat sobre la manera com fer possible la promesa de no investir la candidata a la reelecció i a la vegada també frenar un executiu de Cs i el PP. Les enquestes apunten a una millora del resultat respecte als que va obtenir Podem tres anys enrere.

Rivera busca recuperar impuls i demostrar que pot liderar la dreta

L’arribada de Pedro Sánchez a la presidència del govern espanyol, i de Pablo Casado a la presidència del PP, va suposar un cop dur per a Albert Rivera, que aviat va veure com les enquestes que l’havien arribat a alçar al primer lloc en la batalla espanyola de sobte l’enterraven a la tercera posició. En les eleccions andaluses el líder de Ciutadans veu la possibilitat de revertir aquesta tendència. Les eleccions autonòmiques les va avançar Susana Díaz després que el seu partit li retirés el suport que li havia permès governar des dels anteriors comicis, en un moviment que l’oposició va veure conxorxat perquè afavoria els interessos de tots dos. A Rivera, l’avançament electoral li dona una possibilitat de desmentir les enquestes en una de les comunitats on el seu partit resisteix millor l’embat dels dos nous líders, gràcies sobretot a l’enfonsament del PP que apunten els estudis demoscòpics. I això el situa amb possibilitats de quedar per sobre de la formació conservadora en una victòria clau per recuperar la moral i la iniciativa i reivindicar-se com el líder de la dreta espanyola.

Per fer-ho, Rivera tindrà una gran presència durant la campanya, tot i que compartirà protagonisme amb la líder de la formació taronja, a Catalunya, nascuda a Jerez de la Frontera i que ja ha protagonitzat algun bany de masses durant la precampanya. Juan Marín, el candidat de Ciutadans, té bones perspectives electorals però és un líder poc carismàtic.

Les primeres urnes del Sánchez president

El feu del socialisme espanyol no és el feu del líder dels socialistes espanyols. Pedro Sánchez juga en camp orgànic contrari a Andalusia, la comunitat presidida per la seva rival interna Susana Díaz. Però els dos dirigents polítics, tot i que tenen nul·la sintonia personal, poden ser de molta ajuda l’un a l’altre, i per això col·laboraran durant la campanya. Per a Pedro Sánchez, un bon resultat a Andalusia és vital per apuntalar el seu somni de continuar a la Moncloa com a mínim fins a la tardor, encara que, com és previsible, no aconsegueixi aprovar uns comptes generals de l’Estat, després que s’hagin conegut els escrits d’acusació de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat, que allunyen els independentistes de donar-li suport. Una victòria àmplia del PSOE per sobre dels rivals conservadors seria un aval a les polítiques que està impulsant des de la Moncloa i un reforç moral clau per allargar el mandat, qüestionat pel PP, per haver-hi arribat amb una moció de censura i amb el suport dels independentistes catalans.

A la Moncloa estan instal·lats en un clima d’optimisme que els fa confiar en els comicis com la primera prova a les urnes que la remuntada va de debò. El pla del president espanyol passa per no convocar eleccions fins a la tardor, encara que no tingui pressupostos, amb el convenciment que cada dia que passi a la Moncloa és una victòria, però per això li cal un clima favorable i mantenir a ratlla una oposició radicalitzada i que el lliga curt, i les eleccions andaluses poden ser una oportunitat per arraconar Rivera i Casado. Díaz, per la seva banda, es pot aprofitar del nou impuls a la marca PSOE que ha donat Sánchez des que va arribar a la Moncloa, apartant Mariano Rajoy, i que s’ha traduït també en una millora de les perspectives electorals a Andalusia.

La victòria de Díaz no sembla estar en dubte, però sí quines seran les majories de govern possibles. El PSOE haurà de decidir si vol continuar la línia encetada al Congrés i pactar amb Podem o si mira de nou a Cs, i aquí Díaz no demanarà permís ni opinió al líder del seu partit.

El PP mira de desmentir el CIS i aturar Rivera

Pablo Casado va rebre un revés de l’enquesta del CIS aquesta setmana: el seu partit passava a tercera posició, superat per Ciutadans. El nou president del PP, segons l’enquesta que els conservadors van rebutjar de pla en considerar que estava manipulada pel nou president de l’organisme estadístic públic, exmembre del comitè executiu del PP, ha perdut ja l’impuls electoral que va donar al seu partit només arribar al càrrec. És en aquest context que Casado encara els comicis andalusos, que tenen per a ell dificultats especials. El candidat de la seva formació, Juan Manuel Moreno Bonilla, va ser un ferm aliat de la seva rival interna, Soraya Sáenz de Santamaría, però Casado no el va poder rellevar de candidat perquè ja havia sigut oficialment alçat en l’etapa de Mariano Rajoy i, a més, no hi havia marge de maniobra per l’avançament dels comicis, que feia mesos que s’ensumava.

Per això, per a Casado les eleccions andaluses són especialment delicades. El que està en joc per al PP és el manteniment o la pèrdua del segon lloc, a favor de Ciutadans, així que la principal batalla per a Casado a Andalusia no és contra Sánchez, sinó contra Rivera, amb qui pugna per liderar la dreta espanyola. És el dia després dels comicis que s’obriran noves incògnites per al PP i també per a Ciutadans, que hauran de decidir, si sumen, encara que Díaz guanyi les eleccions, si volen formar un govern de “perdedors” com els que ha criticat el PP a tot arreu on el PSOE i Podem ho han fet.

Internament, el lideratge de Casado no estarà en perill encara que el resultat del PP sigui desastrós, i previsiblement es carregaran les tintes contra el candidat a la comunitat, però el líder del PP sí que es juga la pau interna. Un bon resultat li donaria la possibilitat de fer callar les primeres veus discordants que sorgeixen dins de la formació a compte del seu estil de fer oposició a Pedro Sánchez, molt escorat a la dreta, basat gairebé en exclusiva en Catalunya i amb molta exposició mediàtica.

stats