Tancar la bretxa de gènere en política

3 min

Presidenta de la fundació New America / Copropietària de Binda Consulting InternationalA les eleccions del 2018 als Estats Units, es presentaran a càrrecs electius un nombre rècord de dones, moltes motivades per la indignació davant les polítiques i actituds del president Donald Trump. Però presentar-s'hi no és el mateix que guanyar, i només amb la indignació no n'hi ha prou per aconseguir el progrés sostingut que es necessita per aconseguir la igualtat política.

Els Estats Units només tenen un 19,3% de representació femenina a la Cambra de Representants i un 23% al Senat, cosa que situa el país en el 103è lloc del món pel que fa a representació de les dones a les cambres legislatives estatals. Encapçala la llista Ruanda, on les dones suposen el 61,3% de la cambra baixa i el 38,5% de la cambra alta. El 2003, el país va adoptar una nova Constitució que reserva a les dones el 30% dels escons parlamentaris i obliga els partits polítics a garantir que almenys el 30% dels càrrecs elegits els ocupin dones.

En set dels deu països amb més representació femenina, els partits polítics han implementat voluntàriament les seves pròpies normes sobre aquesta qüestió. A tot el món, més de cent partits polítics –repartits entre 53 països– han pres mesures voluntàriament per augmentar el nombre de dones en candidatures i càrrecs de partit.

Sigui per llei o no, les quotes poden resultar controvertides. Alguns diuen que són antidemocràtiques. No hi ha dubte que són un instrument imperfecte. ¿Com es podria millorar?

Per a les diputades, la falta de finançament és un element dissuasiu més important que per als diputats a l'hora d'ingressar en la política

Una estratègia més subtil consistiria a eliminar les barreres interconnectades a què han de fer front les dones a l'hora de buscar un nomenament per a un càrrec electe o a l'hora de fer campanya. Entre aquestes barreres hi ha el sistema electoral (a les dones els va millor en els sistemes de representació proporcional que en els uninominals), la falta d'accés a finançament, unes xarxes professionals més febles i unes responsabilitats externes que dificulten acceptar condicions laborals exigents i impredictibles.

Superar aquests obstacles estructurals requereix una estratègia integral per donar suport a les candidatures femenines. Una de les eines més poderoses són els diners.

En molts països, el cost de fer campanya s'està tornant prohibitivament elevat per a la majoria dels aspirants, sense que importi el seu gènere, però, aparentment, el problema és més gran per a les dones. En una enquesta del 2008 a 292 parlamentaris de tot el món, la Unió Interparlamentària va fer públic que per a les diputades la falta de finançament és un element dissuasiu més important que per als diputats homes a l'hora d'entrar en política.

Aquest problema és particularment marcat als Estats Units, on els partits i els candidats poden gastar xifres pràcticament il·limitades per guanyar eleccions. Els candidats rics (en general, homes) financen les seves pròpies campanyes, i algunes dones recorren a les fortunes del seu marit. Aquest sistema en general posa les dones en desavantatge. Però a més de les restriccions financeres, les dones també han de superar importants obstacles socials i culturals per fer política. Les percepcions socials sobre el "paper de la dona" i l'alta responsabilitat que assumeixen en les cures familiars els posen molt més difícil presentar-se a càrrecs públics.

És molt el que es pot i s'ha de fer per assegurar que les veus de les dones siguin escoltades

No hi ha una solució directa fàcil per a aquestes qüestions. Una mesura que podria ajudar seria que els polítics homes assumissin més responsabilitat en les cures familiars, cosa que generaria condicions més igualitàries i demostraria que la família és una gran prioritat per a tothom.

També cal que les dones que han sigut mares recentment puguin portar els fills a la feina. El 2015 es va fer viral una foto de la diputada argentina Victoria Donda Pérez donant el pit mentre participava en una sessió parlamentària, cosa que va demostrar el compromís i les capacitats de les mares que treballen, així com els desafiaments a què han de fer front. Calen polítiques concretes per donar suport a pares i mares que treballen, donant-los més flexibilitat per complir les responsabilitats familiars.

Alguns dirigents han fet gestos potents a favor d'una participació femenina més àmplia als governs. El 2015 el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, va formar el primer gabinet del país amb el mateix nombre de dones que d'homes. Pedro Sánchez va anar un pas més enllà i va designar un consell de ministres en el qual les dones superen els homes.

Els partits polítics, que són la porta d'accés dels aspirants a càrrecs públics, tenen moltes eines a l'abast per donar suport a les candidatures femenines. En les últimes eleccions canadenques els partits polítics van reemborsar a les candidates les despeses de cura infantil i trasllat, i van donar subsidis a les dones que eren candidates en districtes en què es retirava un funcionari masculí en exercici.

No hi ha una solució universal per al problema de la desigualtat de gènere en política. Però és molt el que es pot i s'ha de fer per assegurar que les veus de les dones siguin escoltades.