La antiimatge ara és 'la' imatge
En un món d'assessors en lideratge social, constructors d'imatge mediàtica, coaches i spin doctors , vas i et mires l'enquesta del CIS i resulta que els dos polítics més valorats pels ciutadans són Oriol Junqueras (Esquerra) i David Fernàndez (CUP). O sigui, la gent ha triat els més allunyats del laboratori, els que tenen una imatge més oposada al màrqueting i els que menys representen el triomf de l'estilisme i els personals shoppers. (Avui peto el neologistròmetre, eh? Si col·loco hipster i mainstream , em guanyo un abonament etern al Primavera Sound i al Sónar.)
Però, esclar, tot té una causa. Bé, o unes quantes. Saber per què Junqueras i Fernàndez cauen bé als seus votants (cosa que sembla evident), però també als d'altres partits (i que segurament no els votaran mai), és feina dels experts i no meva. Jo simplement processo sensacions que, crec, transmet la gent. I així resumidetes serien que, un cop ens hem sentit tan enganyats, estafats, decebuts i derrotats, ens ofereix confiança un senyor que, sí, té un ull mig tancat i vesteix unes camises de quadres que semblen tretes d'un espectacle de La Cubana i un altre senyor que, sí, parla mig cansat i sempre va amb un xandall. Però és que resulta que vostè i jo potser també tenim un ull mig tancat i vestim poc glamurosos, i per això els veiem propers. I, sobretot, resulta que aquests dos senyors 1) parlen i se'ls entén, 2) diuen el que pensen ells i no el que els diuen que diguin, 3) diuen coses sensates d'una manera raonada i 4) no criden, ni renyen. I em temo que els spin doctors encara no han entès que ara la cosa va per aquí.
