Ira d’exhibició

1 min

Com un petit degoteig, em vaig trobant gent que em diu que ha deixat de llegir Twitter a primera hora del matí perquè ja començava el dia de mala jeia. D’altres ho han deixat córrer abans d’anar a dormir per no apagar el llum amb taquicàrdia. Exhibir la mala llet amb mala educació és un element constitutiu de les relacions socials, i avui dia, si no t’has encarat amb algú i l’has engegat, encara que sigui amb un bàsic “quina part del meu tuit no has entès, bufó?”, pots acabar com un innocu transparent digital. El món es va endurint a base de gent que viu en un estat d’ànim permanent d’ira, ja sigui seva, d’imitació o d’exhibició. Els que anaven arrencant llaços grocs eren magnífics exemplars del fenomen. D’aquí a l’exmilitar amb antecedents penals que dispara a dianes amb cares de polítics i penja el vídeo de la gracieta hi ha un pas. I el següent pas és prendre mal de debò.