La força de l’amor
Aquesta setmana he conegut personalment Krzysztof Charamsa, el capellà polonès que l’octubre passat va declarar públicament la seva homosexualitat i, poc després, va ser expulsat de la Congregació per a la Doctrina de la Fe i apartat del sacerdoci. És un home expressiu, molt simpàtic, amb un sentit de l’humor ràpid. Li sento explicar una altra vegada -ara tenint-lo a prop, mirant-lo als ulls- com es va sentir d’alliberat des del moment que va deixar de mentir davant de la societat, de l’Església i de Déu, i va sortir de l’armari. L’armari és un lloc terrible, diu, una autèntica presó.
No té dubtes quan li pregunten on va trobar el coratge necessari per fer un gest com aquest, que desafiava la poderosa Església catòlica i el situava a l’aparador per rebre les crítiques i la censura de tot el món. No s’atura ni un segon a donar la resposta. La força de l’amor!, exclama, amb un gran somriure. El fet de tenir algú que em donava la mà, que estava amb mi, va ser determinant. I escoltant-lo penso en la quantitat d’actes coratjosos que reben aquest impuls, el de l’amor.
Ve a tomb ara recordar les paraules que Albert Einstein, l’home que va reformular el concepte de gravetat, l’home que va desenvolupar la teoria de la relativitat, l’home que va intuir les ones gravitacionals fa un segle. Aquest home de ciències escrivia, en una carta a la seva filla: “Hi ha una força extremadament poderosa per a la qual fins ara la ciència no ha trobat una explicació formal. És una força que inclou i governa totes les altres, i que fins i tot està darrere de qualsevol fenomen que opera en l’Univers i encara no hagi estat identificat per nosaltres. Aquesta força universal és l’amor”.
És l’impuls que ha permès a tantes persones fer un pas endavant. Trencar un matrimoni infeliç, fugir d’un maltractament, encetar una nova vida professional, canviar de país, entomar un repte descomunal. Es pot fer si comptes amb la força de l’amor, si tens -com diu Charamsa- algú que t’estreny la mà. Per això insisteix que l’Església hauria d’entendre que la solució que proposa, l’abstinència, una vida sense amor, és inhumana.
Necessitem gent valenta com Krzysztof Charamsa, esclar, però sobretot, necessitem gent que vulgui ser feliç, que lluiti per ser-ho i que, finalment, doni testimoni de la seva felicitat per haver sortit d’un lloc fosc i tancat i viure ara en la llibertat i en la veritat. Que ens encoratgi a tots a fer-ho. La felicitat, n’estic segura, s’encomana.
