SI EN DURAN ha fet un exercici públic de sinceritat sobre la seva amistat perillosa amb en Mas, jo no puc ser menys. Ho confesso: la meva relació amb el senyor Duran també és millorable. No perquè jo viatgi molt, sinó perquè em passo moltes hores a la redacció i ell, coses de l'agenda, no hi ha vingut mai, al diari. Però tot té solució, segur. En realitat no descarto gens ni mica que un dia d'aquests em convidi a dinar perquè veig que ha començat a fer gestos cap a personatges amb els quals mai hauria pensat que s'entaularia per solucionar el futur de Catalunya. Sense anar més lluny, ahir va dinar amb en Pere Navarro al 7 Portes. M'hauria encantat acompanyar-los, sóc home d'arrossos. I entenc que hagin triat aquest local. És un restaurant de terceres vies. Per exemple, no és d'aquells llocs que t'ofereixen un sol arròs i et pregunten: "El senyor vol una paella?" I tu naturalment respons amb un sí o amb un no. No. T'ofereixen el caldós, el blanc (amb peix), la paella Parellada, el negre, la paella Manolete, la de verdures... En saben molt, tu! I davant aquest festival de preguntes, com és lògic, tu no saps què respondre, i un dia proves el caldós i al cap d'un any -el teu sou de professor o de periodista o del que sigui no et permet més alegries- tastes el blanc. I així anar fent, sense acabar mai de decidir quin és el teu arròs preferit. Perquè es tracta d'això, oi? Sí, en Duran i en Navarro estan a favor del dret a decidir sempre que la carta sigui generosa... Podria ser que no haguessin acabat de pair el fracàs del cafè (i l'arròs) per a tothom?