'Atracció fatal', carta a María Dolores de Cospedal

Té look d'infanta. Però d'infanta Cristina, la que sempre havíem imaginat diferent. Si mai hi hagués eleccions per substituir-la en el càrrec, vostè seria la candidata ideal. Comparteixen edat, marits amb problemes semblants amb la justícia i un mateix estil aristocasual.

Durant un temps, moltes progres d'aquest país es van sentir inconfessablement atretes per Alberto Ruiz-Gallardón. Es van deixar seduir per un home a qui li imaginaven una manera de fer més transversal que no pas les idees polítiques que representava. Ara hem vist com aquella història d'amor amb Gallardón ha acabat com el rosari de l'aurora. L'atracció pel contrari, el morbo per allò que ens és antagònic, es reprodueix -segurament amb matisos- amb vostè, senyora Cospedal.

Quan conflueixen aquests tres ingredients -algú que pensa diferent que nosaltres, que és atractiu i que és inaccessible pel grau de poder que ostenta- el resultat és un còctel molt perillós. Trobaríem activistes del 15-M que experimenten en silenci desitjos pecaminosos per Xavier Sala i Martín, apòstates que es miren amb bons ulls el bisbe de Solsona, republicans atrets per la princesa Letícia o homes d'esquerra que no comparteixen cap dels seus punts de vista, senyora Cospedal, a qui fins i tot irriten les seves compareixences públiques, i que estan desconcertats perquè veuen com l'instint i la raó no van pel mateix camí.

A vegades és Heidi i a vegades la senyoreta Rottenmeier. Un posat d'institutriu, un discurs inflexible i, en canvi, una cara dolça, de llavis molsuts, nas arromangat i ulls grans. Hi ha altres missatges contradictoris, quan remenem la seva biografia. A mitjans dels 90 va afegir el De al seu cognom, per acabar de tenir un aire més aristocràtic. Els últims anys, des que està en primera línia política, ja no l'utilitza, suposo que per mostrar-se propera a la gent. L'any 2006 va ser mare soltera, però el setembre del 2009 -abans de presentar-se a les eleccions a la presidència de Castella-la Manxa- es va casar pel civil amb Ignacio López del Hierro.

Però de totes les dades del seu currículum, n'hi ha una que em té el cor robat: vostè va ser Miss Feria Albacete. No en tinc més detalls. Ni n'he vist cap foto. Només que me la imagino enmig d'una fira, com ara el Mercat del Ram de Vic, envoltada de truges i vaques, amb un ram de flors i una banda que li travessa el pit.

P.D. Va ser consellera amb Esperanza Aguirre a Madrid, subsecretària del ministeri de l'Interior amb Ángel Acebes, però crida l'atenció que la seva primera militància política, amb 17 anys, fos al Partit Reformista Democràtic de Miquel Roca. El que va treure zero diputats a les eleccions