Un autogol a ‘La Razón’: els perills de retreure tuits
El columnista Alfonso Ussía dedicava tota una contraportada a La Razón a comentar, amb el seu to habitual florit i burleta, un tuit de Facu Díaz. El columnista el descrivia com un “individu argentí o uruguaià, que, per al cas, és el mateix”, un comentari que supura xenofòbia. El columnista reproduïa aleshores el tuit, que diu: “Espanya ha de fer un pas endavant i començar a empresonar periodistes de dretes”. El columnista datava el tuit com si fos de l’1 de gener del 2016, quan en realitat és del 10 de gener del 2010; comencem malament. El columnista sap que Facu Díaz és conegut a Twitter per colar gols per demostrar la capacitat de manipulació que es pot patir a les xarxes. El columnista no va prendre la precaució de mirar el context del tuit, així que no va veure que, just abans d’escriure el missatge polèmic, Facu Díaz havia piulat: “Hi ha una cosa del Twitter que em mola bastant. El tuit que veureu a continuació és una barbaritat”. El columnista tampoc encertava a mirar l’hemeroteca, on podria haver comprovat que el seu camarada de ploma Hermann Tertsch també va caure a la trampa de donar-lo per bo i empassar-se que aquesta barbaritat reflectia el punt de vista real de Facu Díaz (i per extensió de tots els podemites). El columnista va esdevenir calumnista. I els seus passos se senten d’una hora lluny: l’inconfusible so de la galleda enganxada al peu, picant a batzegades pel passadís.
(Coda. Cal estar molt segur abans de martellejar els claus del taüt, no fos cas que el mort es rebel·li contra la seva presumpta condició i deixi la fusta ben esgarrapada. Tanco l’article sense saber el desenllaç de la negociació JxSí-CUP, però tot indica que ben aviat podrem recopilar uns quants titulars d’aquests últims dies perfectament confitables.)
