Bang, bang, ei, ei

Mira’m fixament als mugrons, o, si ho prefereixes, mira’m fixament als ulls. T’has apressat a dir que amb el N9N suspès “només es pot respectar la legalitat”. Que ràpid ho has dit. Però, mira’m fixament als mugrons, o, si ho prefereixes, mira’m fixament als ulls i contesta’m. ¿Ja t’està bé aquesta legalitat? Ho voldria saber. És el que voldria saber de tu. ¿Preferiries o no que la legalitat fos una altra? Et demano sinceritat, sisplau. ¿Et va bé que aquesta sigui la legalitat o t’agradaria que n’hi hagués una altra, de legalitat? Situa’t, t’ho demano. ¿Ets aquell policia que deia “No és res personal, jo compleixo ordres”, sense qüestionar aquestes ordres, o ets algú, legítimament temorós, que, impotent, veu que la Thermomix de la llei acaba amb les seves il·lusions, amb la seva set o amb la seva dermatitis?

La llei, la llei... Com a la cançó de Radio Futura. Bang, bang, ei, ei, la llei. T’omples la boca amb la llei però jo vull saber què en penses de la llei. T’agrada aquesta llei? ¿No la poses en dubte perquè és la llei? ¿O ja et va bé que sigui la llei, perquè tu el que no vols és que les coses que tens canviïn? La llei és la teva coartada? ¿O faries tot el possible perquè canviés la llei? ¿Amb totes les lleis compleixes tant com amb aquesta? ¿O hi ha lleis que et saltes perquè no te les creus? Si fos així, voldria dir que aquesta llei et serveix d’excusa. Si no fos així, voldria dir que tens una fe cega en els teus superiors. Que no beuries durant la llei seca, no practicaries l’adulteri durant un règim totalitari i no aniràs a votar diumenge. ¿Ets com l’oncle Tom (l’oncle Tom de la cabana), que davant la possibilitat d’escapar-se diu: “He perdut la meva família, he perdut casa meva però ara no vull perdre el cel”? ¿O ets l’africà que salta la tanca de Melilla, perquè saltar és il·legal però la gana és injusta? Ho voldria saber.