BARÇA
Misc 17/01/2021

El Barça perd el cap i de retruc la Supercopa (2-3)

L'Athetlic aprofita les errades de l'equip de Koeman per endur-se el títol a la pròrroga

i
Toni Padilla
5 min
Iñaki Williams, celebrant el tercer gol de l'Athetic a la Supercopa

Enviat especial a SevillaLa travessia pel desert del Barça segueix. A Sevilla, la ciutat on havia perdut la Copa el 2019 contra el València de Marcelino, l’equip de Koeman va quedar-se amb cara de ximple i va perdre la Supercopa contra l’Athletic de Marcelino (2-3). Una final que semblava guanyada, però el Barça no va saber protegir el tresor que eren els gols de Griezmann, un dels pocs futbolistes que va saber estar a l’altura d’un partit en què el Barça no va fer mèrits per guanyar. Inestable emocionalment, tou en defensa i sense idees en atac, el Barça va estar a un pas de guanyar jugant malament. Però ni així. I va acabar perdent els papers com Messi, expulsat en l'últim minut del partit. La imatge d'una derrota que fa mal. Tant pel resultat, com pel guió i pel joc de l'equip durant bona part d'una final on els bascos, en ocasions durs en defensa, van tenir més cor.

Guanyar una tanda de llançaments de penals a les semifinals havia disparat l’adrenalina d’un Barça amb fam. Amb fam de títols, amb fam de glòria. Però l’eufòria de la semifinal va durar poc i la fam va convertir-se en angoixa. L’equip de Koeman va quedar atrapat a la teranyina defensiva d’un Athletic renascut amb el canvi d’entrenador. El primer partit de Marcelino a la banqueta dels bascos, contra el Barça a San Mamés, va resultar ser un camp de proves que va permetre al tècnic asturià millorar el seu sistema defensiu. I l’Athletic va aconseguir que no passés absolutament res durant 30 minuts. Només Ander Capa, amb un xut que va posar a prova Ter Stegen, va trencar la monotonia d’un matx que el Barça va començar com si no tingués esma, com si li haguessin donat kriptonita. I això que jugava Messi, recuperat dels seus problemes físics. Però Marcelino va saber aïllar prou bé del joc tant l’argentí com el seu gran còmplice, Pedri. El Barça va perdre’s al laberint dels bascos, esperant que algú estires un fil per sortir del parany.

Messi, en acció a la Supercopa de Sevilla contra l'Athletic

I el fil, esclar, el va estirar un Messi que no va tenir el dia. Però l’argentí va saber trobar Jordi Alba sol la banda en una de les poques errades dels disciplinats defenses bascos. I amb un xic de sort, després d’un rebot, Griezmann va aconseguir batre Simón amb el primer xut del Barça entre els tres pals. Però el que Jordi Alba et dona en atac, Jordi Alba també t’ho pot treure en defensa. El lateral sempre va de cara, atacant. I en ocasions li guanyen l’esquena. Si marcar un gol just abans del descans semblava un cop psicològic del Barça als bascos, l’Athletic Club no va trigar ni 60 segons a empatar i deixar amb un pam de nas Ronald Koeman. Williams va inventar-se una passada a l’esquena de la defensa blaugrana i Óscar de Marcos va superar Ter Stegen, després d’escapolir-se de la vigilància de Jordi Alba. Com a la semifinal contra la Reial Societat, després de donar el primer cop, el Barça es veia obligat a començar de nou. A seguir mastegant sorra.

Un ensurt amb Raúl García

Koeman, per intentar donar equilibri al seu equip, va sacrificar Sergiño Dest ja al descans i va fer entrar el lateral dret Mingueza. La idea era poder lligar en curt el sempre entremaliat Muniain i, de pas, donar ordre darrere per poder arriscar en atac. El Barça necessitava els seus jugadors amb més talent, però Messi, Pedri i De Jong seguien dins d’una gàbia. Griezmann sí que apareixia, tocant la pilota amb criteri cada cop que aconseguia un espai a la frontal. Però Dembélé no l’ajudava. L’extrem és com Dr. Jekyll i Mr. Hyde, un futbolista amb dues cares. I a La Cartuja el francès no n'encertava ni una. No era l’únic. La batalla tàctica entre els dos equips anava acompanyada d’un munt d’errades individuals, de controls dolents i de passades cap a la buidor del gegantesc estadi de La Cartuja, on ressonaven els crits desesperats dels dos entrenadors. I també els crits de felicitat i frustració dels jugadors de l’Athletic quan celebraven el segon gol, obra de Raúl García després de rematar una centrada de Muniain, que havia guanyat una falta precisament de Mingueza. Però el VAR va enxampar el navarrès en fora de joc per ben poc i va indultar el Barça. Uns minuts més tard, ni el VAR salvaria una defensa que pateix massa amb cara centrada lateral.

Griezmann, celebrant el primer gol a la Supercopa contra l'Athletic

El gol anul·lat a l’Athletic va servir per estirar les orelles d’un Barça que, finalment, va ordenar-se al voltant de la pilota i va tancar un Athletic que s’ho juga tot als contraatacs d’Iñaki Williams, que va topar més d’un cop amb un Araujo imperial. El jove defensa central uruguaià era dels pocs que feien un pas endavant en una final amb poc futbol, sense que Koeman s’animés a fer més canvis. I, malgrat tot, el Barça semblava tenir la copa entre les mans quan a falta de 15 minuts Griezmann es vestia d’heroi i rematava una centrada d’Alba. El francès, interpretant bé el paper de fals nou, va esmunyir-se dins de l’àrea per batre Simón amb un xut creuat. De nou, Alba es convertia en l’obrellaunes del Barça. I en el segon xut a porta, Griezmann feia el segon gol. Unai Simón no s’havia tacat els guants per fer aturades, però sí per agafar la pilota de fons de la xarxa.

Williams decideix

La final semblava decidida, però el Barça és una obra en construcció, un equip encara amb dubtes que li recorden les nits fatídiques dels últims anys. I gairebé en l'última jugada Asier Villalibre va empatar de nou en una falta lateral mal defensada per un Barça que té un dels seus talons d’Aquil·les en les jugades d’estratègia. El gol portava la final a una pròrroga que va començar de la pitjor manera, quan Iñaki Williams es va inventar un gol preciós a l'enviar la pilota a l’únic lloc on Ter Stegen no podia arribar. L’alemany no va poder fer d’heroi, no va poder ajudar un equip que va començar a atacar de manera desesperada la defensa basca, ja amb Riqui Puig al terreny de joc al costat de Pjanic. Un domini estèril, amb l’Athletic aprofitant les errades de Mingueza per anar fent mal amb contres que feien tant mal com punxades d’agulla. Una lenta tortura que anava castigant un Barça que hauria pogut empatar gràcies a un xut de Griezmann. Però el francès té tant mala sort que ni marcant dos gols en una final és l'heroi d'un club condemnat a encadenar dos anys sense guanyar títols, mentre Koeman, pensatiu, es pregunta com se li ha escapat una Supercopa que l’hauria reforçat. En canvi, torna debilitat de Sevilla.

stats