Bartomeu, 1 any i 2 dies
1. Eleccions
Bartomeu, després d’ocupar la vacant de Rosell, podria haver convocat eleccions l’estiu passat. S’hauria entès. I molts socis ho reclamaven. Podria, també, esgotar el mandat fins al 2016, i els estatuts el legitimaven. Al meu entendre, el moment era l’any passat o l’any que ve, ara em sembla innecessari.
2. Bartomeu
La idea, fins al cap de setmana, era mantenir les eleccions quan tocaven. Se sabia que a la junta prevista per a ahir, el directiu Freixa plantejaria avançar les eleccions, i no li volien donar aquest trumfo. Quan dos vicepresidents de pes, com Cardoner i Faus, obren els ulls a Barto, es precipita tot.
3. Entorn
El pitjor de la convocatòria d’eleccions és el motiu: “Rebaixar la tensió, desproporcionada”, va dir. Com si el soroll i el rebombori no formessin part del Barça. Si és per això, tocava aguantar el xàfec. L’entorn, per les coses bones i les dolentes, està bé que hi sigui. El que no m’agrada és que marqui l’agenda.
4. Sandro
El calendari és capriciós. El 5 de gener de fa un any, després d’un 4 a 0 al Camp Nou, al Restaurant Visual de la Torre Catalunya, Rosell li deia a Bartomeu que agafés la presidència. Acabàvem de jugar contra l’Elx (amb hat-trick d’Alexis). Avui juguem contra l’Elx. S’ha tancat el cercle. 1 any i 2 dies després.
5. Premsa
El 2015 tindrem, en aquest ordre, eleccions plebiscitàries, municipals, al Barça i espanyoles. A la premsa esportiva (ràdio, tele, diaris), de cop, li salven l’estiu. Amb la prohibició de poder fitxar, aquelles tertúlies i portades amb noms de jugadors il·lusionants desapareixien. I tenien un problema.
