Cinema
Misc 04/12/2020

La directora més odiada i aclamada de l'últim Festival de Sant Sebastià

La georgiana Dea Kulumbegashvili debuta amb 'Beginning', guanyadora de la Concha d'Or

3 min
Fotograma de 'Beginning'

Barcelona“Només apta per a masoquistes”. “Una pel·lícula demencial”. “Inintel·ligible i dormitiva”. Quan la distribuïdora d'un film s'atreveix a fer publicitat amb aquestes cites del famós crític d'un diari madrileny és que té molta confiança en la pel·lícula. Però com no tenir-la: Beginning és un dels èxits més sonats de la història del Festival de Sant Sebastià, d'on va sortir fa uns mesos amb la Concha d'Or i els premis a la millor direcció, guió i actriu. I alhora és un dels films que més divisió ha generat: va provocar que la meitat del públic de la sessió de premsa del festival se n'anés. Això sí, els que es van quedar van sortir extasiats i decidits a aprendre's –i no és fàcil– el nom de la directora del film, la georgiana Dea Kulumbegashvili, a qui no preocupa gens provocar una estampida d'espectadors poc amics de la violència o dels plans fixos de més de cinc minuts. “Jo en realitat no sé per què van marxar –diu Kulumbegashvili, nascuda el 1986–. Potser la pregunta és per què veiem pel·lícules. ¿És per contemplar imatges agradables? ¿Per sentir que contribuïm a l'emancipació de la dona? Si és per això, potser no cal veure les pel·lícules senceres i van fer bé de marxar”.

La protagonista de Beginning, que ja és als cinemes, és la Yana, una exactriu casada amb el predicador d'una comunitat georgiana de testimonis de Jehovà que acaba de ser atacada per extremistes cristians davant la passivitat de la policia local. Mentre el marit és fora de la ciutat, la Yana és agredida sexualment, però la seva actitud suggereix que l'episodi ha tret a la llum uns desitjos i unes pulsions inconfessables en el repressiu context de la seva comunitat. “Tendim a idealitzar les comunitats religioses oprimides, però no hauríem d'oblidar que totes les religions organitzades són estructures opressives en si mateixes –assenyala la directora–. I tot plegat és com una cadena d'opressió al final de la qual sempre hi ha dones com la Yana, que s'adona que ja no encaixa en el seu món i no ho pot suportar”.

A Kulumbegashvili, que debuta en el llarg amb Beginning, no li resulta estranya l'alienació de la Yana, tant pels valors materialistes que li van transmetre a ella els seus pares com pel fet d'haver viscut molts anys a Nova York i de sentir-se estrangera del seu país, on la presencia de la religió és cada vegada més gran. “Quan la Unió Soviètica es va col·lapsar, la generació dels meus pares es va sentir òrfena d'uns ideals que havien sigut centrals en la seva vida –explica–. D'un dia per l'altre, Geòrgia es va convertir en un país extremadament religiós i l'església ortodoxa georgiana en la institució més important del país, més que cap partit polític. Potser és la naturalesa humana, que ens fa buscar alguna cosa més gran que nosaltres per no responsabilitzar-nos dels nostres actes”.

Un dels temes religiosos que explora Beginning és el mite bíblic d'Abraham i el sacrifici a Déu del seu fill Isaac. La història ha fascinat Kulumbegashvili des de petita, quan la va llegir a la Bíblia que els seu pares van regalar-li tot i no ser religiosos perquè “volien que les seves filles sabessin què llegien els altres nens de classe”. “Com diu Kierkegaard, què significa creure en un Déu que et pot demanar que sacrifiquis el teu propi fill? –es pregunta–. Perquè fins i tot si creus que Déu no et pot demanar una cosa així, has d'anar a fer el sacrifici com si creguessis que va de debò. És una paradoxa molt interessant”.

stats