Bonic funeral pel català a França
La participació d’un nen de Perpinyà a l’edició francesa de The voice kids que emet TF1 s’ha fet viral a Catalunya perquè ha cantat una cançó en català. Maxime Cayuela, de nou anys, va interpretar Tant com me quedarà, del cantautor de la Catalunya Nord Jordi Barre. En el programa, el presentador conversa en francès amb en Maxime i la seva família per saber d’on són i s’assabenta que parlen català. Després és el torn dels típics vídeos del nen explicant allò que la música és la seva vida i que gràcies per aquesta oportunitat. Quan la criatura puja a l’escenari i comença a cantar en català, tot es desenvolupa segons el patrons estrictes que dicta el format: la petita història que provoqui que algú es mostri extraordinàriament commogut. En el cas concret del Maxime Cayuela, qui reacciona és el cantant Kendji Girac, que és també de la Catalunya Nord. Tot ben lligat. Perquè en aquests programes no hi ha res que sigui casual.
Anys abans de convertir-se en membre del jurat, Kendji Girac va ser concursant a The voice kids. El 2013, quan va guanyar la tercera edició, va rebre, com a sorpresa del programa, la felicitació de l’aleshores primer ministre francès Manuel Valls. Valls el va felicitar en català i tots dos van mantenir una breu conversa en aquesta llengua. En plena polèmica a França per les expulsions dels gitanos romanesos executades pel mateix Valls, el primer ministre acusat de racista apareixia donant l’enhorabona a un cantant gitano i mostrant els vincles comuns que tenien. Més ben lligat impossible.
En aquesta ocasió, l’entranyable actuació de Maxime Cayuela servia per construir un nou relat que generés la dosi d’impacte que el format busca de manera obsessiva. En qualsevol de les seves versions internacionals, The voice kids manté la constant d’exagerar els sentiments. El llenguatge dels talent shows es basa sovint en l’exhibició extrema de les emocions perquè així, gràcies a un estrany fenomen de mímesi, l’espectador cregui experimentar les mateixes sensacions. S’indueix a un estat emocional. Cada dos minuts hi ha algú que té la boca oberta, que plora, que s’exalta, que s’admira, que es fascina. Quan el nen comença a cantar en català, és el torn de Kendji Girac: “És català!”, exclama. I la càmera ens mostra l’èxtasi de Girac escoltant la trista cançó que entona la criatura. La lletra és tràgica: “Tant com me quedarà un alè de vida, tant com me quedarà una gota de sang, jo te cantaré dolça terra ferida, jo te cantaré amb els sanglots d’un amant”. La lletra continua parlant de l’agonia per la “dolça pàtria ferida” i del “malaguanyat país meu”. Apel·la a la nostàlgia i l’amor per un país que desapareix a la vegada que ell mateix sent que també mor. Com canta el nen és secundari. La gràcia és l’anècdota de desenterrar un fòssil: el català. Mediàticament, la interpretació de la cançó a The voice kids té, de manera subliminar, un component sarcàstic. Enmig de la lluentor i opulència televisiva francesa, un últim lament públic, el darrer gemec abans d’ofegar-se del tot. Un bonic funeral.
