07/12/2020

Bons jugadors, mals futbolistes

2 min
Lenglet, l’únic francès que no grinyola del tot

Tots els integrants de la plantilla del Barça són bons jugadors. Ara bé, són prou bons per jugar al Camp Nou? Tot depèn del nivell d’exigència que et marquis i, malauradament, durant els últims anys, amb l’excusa que el període 2008-2012 seria irrepetible i que el futbol ha evolucionat, s’han rebaixat les expectatives d’una manera preocupant fins a convertir el Barça en un equip gris. Fins al punt que tres partits acceptables contra Dinamo de Kíev, Ferencváros i Osasuna havien servit per esborrar tota la mediocritat d’aquest inici de campionat. Falta talent, i sobretot falten futbolistes.

Dos exemples. Ni Braithwaite és Larsson ni Lenglet un central titular per al Barça. I, en canvi, d’altres que sí que tenen talent no són futbolistes per a aquest equip. Funcionarien en qualsevol altre ecosistema però no en aquest Barça, no serveixen per jugar al que necessita aquest equip. Contra un Cadis tancat al darrere, es va comprovar que la majoria de jugadors no sabien què fer, no tenien automatismes ni idees per enderrocar el mur gadità. I el problema no és Messi, a qui també es pot criticar, el problema és la política esportiva dels últims anys, fitxant a preu d’or jugadors equivocats i que són una càrrega immensa per al futur del club, amb contractes milionaris que pesaran com una llosa. Com s’ha arribat fins aquí? Desvirtuant a poc a poc la idea que va fer gran aquest club. Has fitxat bons jugadors, cars però bons, però mals futbolistes per al Barça.

I tot, a més, s’accentua per la incapacitat de Koeman de trobar solucions. No té la millor plantilla, cert, però ell també hi té la seva quota de responsabilitat, perquè no tot s’explica a partir de l’actitud i la falta de concentració com s’entesta a repetir l’holandès. La principal mancança de Koeman és futbolística, malgrat que també pugui tenir culpa per no tenir endollats els jugadors –un error pot ser individual, però tants és un problema global–. Sembla com si l’equip no estigués treballat, des de la banda no s’aporten solucions, no s’obre el camp quan s’ha d’obrir, es provoca l’embús per dins, les respostes als contratemps són sempre acumular homes a l’atac, s’insisteix amb el doble pivot contra rivals atrinxerats a la seva porteria... Guanyar no em treu el son: vull divertir-me quan veig el Barça i sobretot que es comenci a intuir que aquesta temporada s’està gestant l’embrió d’alguna cosa gran. Si no s’aconsegueix, serà un altre any perdut.