El Brasil juga amb foc però es classifica als penals

BarcelonaLes cames de tot el poble brasiler van tremolar durant bona part del partit de vuitens de final entre els amfitrions i Xile. L’equip de Jorge Sampaoli, ambiciós i ordenat, va quedar-se a pocs centímetres d’eliminar el Brasil del seu Mundial. En l’últim minut de la pròrroga, Pinilla va xutar al travesser de la mateixa porteria contra la qual poc després es van llançar els penals que van decidir la sort d’un partit marcat pels nervis, més que pel bon joc. El Brasil va patir en veure com s’arribava a l’últim dels cinc llançaments amb empat, però Neymar va marcar i el xilè Jara va xutar al pal. El pal de la mateixa porteria del xut de Pinilla, pocs minuts abans. Un pal que va quedar tremolant, com havia tremolat tot el Brasil abans.

El seleccionador brasiler, Luiz Felipe Scolari, porta uns anys intentant preparar psicològicament els seus jugadors per a aquest torneig. Milions de brasilers confien veure la seva selecció guanyant el seu Mundial, un fet que carrega emocionalment uns futbolistes que prefereixen guanyar que enamorar. Scolari, aquell tècnic fill de militars que admira dictadors com Pinochet, ha creat una selecció canarinha que no té res a veure amb l’escola brasilera del futbol. Si el 1970 o el 1982 la idea era guanyar amb una rialla, ara és fer-ho defensant, amb cara de mala bava, sense pensar per un segon en els elogis que es puguin rebre. El resultat és un equip competitiu, però no sempre agradable de veure, que fa canvis defensius sense miraments. Però també és un equip carregat d’emocions, com va demostrar Júlio César, que es va posar a plorar abans dels penals.

Duel de porters

El Brasil no va jugar ni bé ni malament. Va jugar com ho sol fer, ordenat, prioritzant els canvis defensius i deixant que, en atac, els davanters facin la seva feina. Però com que Xile va saber tapar Neymar, l’heroi va haver de ser el veterà porter Júlio César, que va aturar dos dels cinc penals xilens, a Mauricio Pinilla i Alexis Sánchez. Gràcies a aquestes aturades, el Brasil continua caminant en el seu Mundial, malgrat que li falta seguretat en el joc. Encara li fan ocasions de gol i Scolari encara no ha trobat el seu onze ideal. Ahir va apostar per Fernandinho, però no li va sortir bé. I quan els adversaris ofeguen Neymar, al Brasil li costa molt generar perill. Hulk no va parar quiet contra Xile, però es va enyorar la tècnica del blaugrana.

Scolari va plantejar el partit com sap fer-ho: deixar la pilota al rival i pressionar. A més, Xile disfruta atacant, així que, durant el primer temps l’equip brasiler va poder crear prou perill sobre la porteria del porter fitxat pel Barça, Claudio Bravo. Era un partit més emotiu que bonic, amb nervis i caràcter. Els dos rivals van intentar condicionar l’arbitratge del britànic Howard Webb, que, de manera encertada, no va xiular diferents caigudes dins de l’àrea ni va fer pujar al marcador un gol de Hulk a la segona part, ja que el davanter del Zenit s’havia ajudat de la mà per controlar la pilota.

El Brasil va marcar als 18 minuts després d’un córner en què Jara, intentant evitar el gol de David Luiz, va introduir la pilota al fons de la porteria. Però Xile va empatar poc després, quan Hulk i Marcelo van perdre la pilota en defensa i van permetre a Alexis superar Júlio César amb un xut creuat. Al segon temps, el Brasil va sortir decidit a aconseguir marcar, però va acabar perdent la pilota gràcies a la bona feina dels xilens Aránguiz i Díaz.

Fins al final del partit, els dos tècnics van fer canvis per reforçar les línies més cansades, amb Bravo i Júlio César fent aturades de mèrit. El duel es va decidir als penals, en què la possibilitat d’eliminar el Brasil a casa seva va acabar sent una responsabilitat massa forta per als xilens.