Bromes que no fan gràcia

Sap aquells programes de tele en què la gràcia és fer brometes a la gent amb càmera oculta? Doncs a mi em provoquen horror i vergonya aliena. Odio les bromes, odio els bromistes i les bromes pesades em posen de molt mal humor. Potser és que no les entenc. Sí, segurament deu ser això. Per exemple, no trobo cap gràcia a fer córrer per Twitter que ha mort Manolo Escobar. I aquest any això ja ha passat tres cops. L'últim, diumenge a la nit. La gent que fa aquestes coses, ¿les troba realment divertides? Ah, sí? ¿Les brometes aquestes fan gràcia? I on és la gràcia? Molt bé, dius que Manolo Escobar ha mort (ui, sí, que enginyós). I després, què? El problema és que els mitjans ens en fem ressò, els bromistes es creixen i dilluns l'elegit va ser Bustamante, de qui van dir que s'havia matat en un accident de cotxe. Divertidíssim, escolti. A mi és que m'explota la hilaritat.

El que passa és que aquesta incomprensible i lamentable moda demostra la (mala) salut de la informació que rebem/patim. Un ciutadà anònim que es pot fer dir Iogurin23 i que no ha de respondre davant de ningú deixa anar qualsevol barbaritat en forma de broma desgraciada i part de la massa li dóna la mateixa credibilitat que si ho hagués publicat un diari o un periodista que dóna la cara i el nom. I això és culpa de la massa? Sí. Però també ho és del mitjans. Hem estafat tant la gent! Els hem mentit tant! Hem manipulat tant! Hem fet portades tan desvergonyides que, a ulls de molts, ens hem posat a l'altura del Iogurin23 de torn. Hem venut tant de pernil del país com si fos Jabugo que la gent ja no sap distingir el pernil bo del salat. Solució? Oferir Jabugo de veritat i fer-lo pagar a preu de Jabugo. Qui vulgui bon pernil (digui'n qui vulgui informació de qualitat) l'haurà de pagar. I qui vulgui informacions de Iogurin23 matant Manolo Escobar un cop per setmana, ell mateix (o ella mateixa).