El joc brut amb el racisme també pot ser periodístic
BarcelonaESCRIU EL DIARI El País a la seva web, en un lloc destacat de la seva portada: “PP i Podem fan viral un vídeo per acusar Sánchez de racista”. Les imatges en qüestió mostren el candidat del PSOE eixugant-se la mà després d’encaixar la mà a tres persones negres. Atribuir-li una intencionalitat racista és, a més d’un cop baix, una bajanada: resulta molt més versemblant creure que algú tenia la mà suada, per exemple, i el gest és l’acte reflex de netejar-la. En tot cas, el titular d’El País iguala l’actitud del PP i Podem en l’assumpte: que seria la de sucar-hi pa. Però, en el text, hi veiem una diferència substancial. En el cas del PP, el vídeo va ser distribuït, segons se’ns explica, pel compte del PP de Madrid, per Xavier García Albiol, per Cristina Cifuentes i per Isabel Díaz (portaveu adjunta del PP a Madrid). Tot pesos pesants. En el cas de Podem, es parla de “perfils que habitualment donen suport a Podem de manera incondicional”. Ah, caram. Algun càrrec? No. Ni tan sols algú amb nom i cognom. El diari només explicita un canal de Telegram “que no és un compte oficial del partit però que es dedica a difondre els seus continguts i atacar els seus adversaris” i d’una usuària de Twitter anomenada @brujadeltuiters, com a exemple de “perfils molt actius en Podem”, però que no tenen cap vinculació demostrada amb el partit.
Tots els partits tenen els seus energúmens. I els mitjans acaben sent còmplices de la patuleia tuitaire, si s’esquincen les vestidures amb els carallots del bàndol contrari mentre miren cap a l’altra banda quan són els seus afins els que erren el test amb el rajolí. Ja ho diu l’antiga dita popular: don’t feed the troll
La primera frase d’El País lamenta els “tocs de joc brut” del final de campanya. ¿No és també joc brut carregar-li sense proves a un partit haver escampat una infàmia?
