Buscar parella a internet

Ala ràdio fan l'anunci d'un portal de contactes on una dona es queixa de les cites tan desastroses que ha tingut fins ara. Diu aproximadament: "L'un es va passar l'estona parlant de cotxes! L'altre va voler que pagués jo! L'altre es va passar l'estona parlant de futbol i l'altre... vivia amb la seva mare...!" Aleshores, una veu et recomana que entris a la web de l'anunciant (no en recordo el nom) per trobar-hi homes com cal.

No voldria ser avinagrada, però trobo que el problema és ella. No li deu agradar el futbol i, per tant, és d'aquestes que no suporta els que en parlem. Tampoc no li deuen agradar els cotxes. I que consti que a mi tampoc. Però, en canvi, m'agrada escoltar algú que t'explica la seva dèria (cotxes, hort urbà, galliners, vi, bicicleta, fills o blog de cuina, és igual). De què haurien hagut de parlar aquest home i el del futbol per resultar interessants a la nostra amiga? De cupcakes , de l'últim llibre de Julia Navarro, de les rebaixes de Desigual o de la relació amb un ex? Per a això no cal un home. És molt millor una amiga.

Pel que fa a l'altre, el que volia que pagués ella, no ho veig bé, però tampoc no veuria bé que es donés per suposat que paga ell. Per no fer-ho a la romana, trobo que està bé que pagui el que ha triat el lloc amb la promesa que la propera vegada pagarà l'altre. Direu que potser no hi ha d'haver propera vegada? Jo trobo que tothom "té un sopar" i gairebé tothom en té dos, encara que no t'hi vulguis aparellar.

I, en fi, no trobo condemnable viure amb la mare. Esclar que és millor trobar-se amb un mascle que té un loft de 200 metres al Born i la mare col·locada a la residència. Però la nostra amiga hauria de pensar que un mascle d'aquestes característiques no estaria apuntat a un portal de contactes per conèixer dones com ella, perquè la cua que tindria seria comparable a un tram de la cadena humana.