Una cadira buida (sense llacet groc)

És una cadira buida, però no té el llacet groc. Perquè no són unes reixes les que s’interposen entre el seient i la persona per a qui s’ha reservat. És, senzillament, que l’ocupant ha deixat plantats els organitzadors del debat. L’organitzen els productors de l’audiovisual català, amoïnats perquè la supressió de la taxa del cinema -cortesia del TC- i l’atracament de l’IVA perpetrat per Montoro a TV3 amenacen d’aturar el sector com a mínim tot un any. I han convidat representants de totes les forces polítiques del Parlament amb la intenció de debatre, sí, però sobretot perquè es mullin i adquireixin un compromís davant el sector. (Això de l’audiovisual és molt graciós. Tots els partits el defensen com a estratègic i més encara en l’era que vivim, fins que cal treure el talonari i reservar-li uns fons suficients per impulsar-lo.)

En tot cas, els compromisos arriben. En el cas de l’IVA, hi ha un consens que els pressupostos de la Generalitat hauran d’assumir els 20 milions de forat que es generaran per aquest concepte el 2018. Fins i tot David Mejía, de Ciutadans, semblava avalar aquesta solució en la seva confusa resposta: “Haurem de veure com acaba el Procés, però haurem de veure com flexibilitzem aquesta situació”. Tenint en compte que responia a la molt concreta pregunta de Miquel Puig, demanant si els diners s’haurien d’aportar extraordinàriament des de l’administració, un “sí” -o un “no”, si és el cas- hauria sigut preferible. Hi ha també 147 milions més en joc, per cert, però aquests es confia que es podran revertir als tribunals.

I després hi ha la taxa. La va tombar el Constitucional -com una vintena llarga de lleis catalanes- adduint qüestions tècniques. Però a ningú no se li escapa que, al darrere, hi ha una clara voluntat política d’ofegar la Generalitat no només privant-la de recursos disponibles, sinó també de capacitat legislativa. Aquell impost -basat a cobrar 25 cèntims d’euro a les telecos per cadascun dels clients- es va aprovar sense cap vot negatiu: el PP i Ciutadans es van abstenir. De nou, la pràctica totalitat de partits presents al debat coincideixen que cal intentar establir la taxa de nou. La idea és modificar les qüestions tècniques censurades pel TC. Però seria naïf, insisteixo, no tenir present que al darrere de tot plegat hi ha l’operació Asfíxia. I que, depenent de qui guanyi el 21-D, estrenyerà més la soga. I, a més, la dependència dels grans partits espanyols de l’Íbex-35 fa que la seva predisposició a molestar les telecos sigui entre escassa i nul·la.

A aquestes altures, ja es deuen imaginar que la cadira buida és la reservada a Concepción Veray, del PP. És un dels avantatges del 155: pots aplicar les polítiques que et plagui -fins i tot si acabes sent l’última força política al Parlament- sense haver-te de prendre la molèstia de debatre-les amb ningú.