17/09/2016

La caiguda del Kàiser

2 min

“Ter Stegen té sang freda: és alemany, i crec que un bon alemany”. Amb aquest to distès va valorar Luis Enrique l’actuació del porter del Barça a San Mamés. Queda clar: l’estereotip marca que els alemanys són freds, cap quadrats, seriosos... L’encàrrec d’aquesta columna, però, és precisament explicar històries sobre el futbol germànic que s’escapin del tòpic. Perquè els alemanys també mostren el seu cor i el seu enginy quan parlen de futbol. Prou que ho sap Pep Guardiola, un dels noms propis que alhora més sortiran en aquest espai de futbol internacional. El tècnic del City segur que sap què és una bananenflanke : literalment, una centrada de plàtan. Com que la pilota xutada amb efecte fa una trajectòria arquejada, els alemanys descriuen així el que nosaltres anomenem una centrada amb rosca.

Qui no sap ara com refusar els cops d’efecte de l’oponent ni com tirar pilotes fora és un alemany que semblava seriós. Franz Beckenbauer, el Kàiser, és notícia perquè Der Spiegel ha destapat que, com a president del comitè organitzador del Mundial a Alemanya del 2006, va cobrar 5,5 milions d’euros. I això que s’havia vantat que aquell era un càrrec honorífic. El que fa encara més explosiu el tema és que Beckenbauer no va pagar impostos per aquests ingressos fins quatre anys després d’embutxacar-se’ls, justament quan Hisenda ho va reclamar a la Federació Alemanya de Futbol. El Kàiser ja va estar en el punt de mira de la crítica l’octubre del 2015, quan va transcendir que l’adjudicació del Mundial del 2006 va ser fruit d’un suborn a votants de la FIFA. Beckenbauer era copropietari d’un compte corrent des del qual es van transferir 10 milions de francs suïssos cap a Qatar. El Kàiser està sent investigat per la comissió d’ètica de la FIFA pel seu rol en l’elecció del Mundial del 2018 i del 2022 i la fiscalia suïssa ha incoat un sumari per suposat desfalc i blanqueig de diners.

“El futbol necessita una neteja general”, havia advertit Beckenbauer el 2006. El Kàiser va arribar a ser la gran icona del futbol alemany perquè la seva trajectòria esportiva està plena d’encerts. Un dia es va creure que realment no podia cometre cap error. Ell, que va néixer l’any que va acabar la Segona Guerra Mundial, que jugava en prats bombardejats xutant cabdells de tela, que veia com el seu pare, secretari de correus, amb prou feines arribava a final de mes, es va creure realment un emperador infal·lible. I el Mundial del 2006 va semblar un conte de fades per a Alemanya. Per primer cop en molt de temps els alemanys van exhibir orgullosos les seves banderes. Sense fredor, ni rigidesa, ni serietat. I, tot plegat, la seva exemplar organització, va acabar sent una farsa.

stats