És la capacitat de cedir

El principal error de càlcul de Mas i Junqueras, a més de no preveure que el contrincant no cediria, és no haver tingut en compte els efectes perniciosos que tindria sobre la massa sobiranista un pols obert entre les seves dues postures. Aquesta Commedia dell’Arte a la qual hem sigut sotmesos ha resultat un espectacle pobríssim, una exhibició impúdica de les pròpies febleses i, especialment, cada vegada que algú ha afirmat que “segur que hi haurà acord” sense estar disposat a cedir i només per afegir pressió a l’altra part, una ofensa greu a totes les persones que van empènyer el procés amb el seu vot el 9-N i que ara se senten estafades. No seré jo qui no valori la pluralitat d’opcions com un tresor a preservar, però l’art de la política consisteix, precisament, en la capacitat de trobar punts en comú amb l’adversari, sobretot quan es tracta de grans empreses com la independència d’un país. Per tant, és la capacitat de cedir el que fa grans els estadistes i no una inflexibilitat que resulta a la vegada estèril i suïcida.