04/12/2020

Tusquets: El desè precandidat

2 min
La gestora manté l’amenaça d’una rebaixa unilateral

La situació del Barça és tan complexa, amb un procés electoral en marxa, sense un ral, amb l’emblema aparentment més lluny que a prop de continuar la temporada vinent i amb l’equip maldant per enganxar-se a la Lliga, que recomana prudència a l’hora d’expressar opinions. I ves per on que, per ara, l’únic cas d’incontinència verbal no ha sorgit entre els precandidats sinó del president de la gestora.

El Barça no pot controlar que Neymar tingui una ocurrència, ves a saber si més o menys sòlida, sobre el futur del seu amic Messi, i que copsi la nostra atenció per la transcendència que té cada indici sobre la decisió del capità. Però és sorprenent que el més alt càrrec de l’entitat ara mateix sigui qui posi en perill la fràgil estabilitat blaugrana. És per això que, tot i que els arguments econòmics que esgrimeix Tusquets són raonables, i tot i que certament Messi va ser el primer a dir que volia marxar, l’entrenador va haver de renyar el president.

Conscient que s’havia excedit en l’entrevista concedida a RAC1 dijous al matí, Tusquets en va concedir una altra a la SER el mateix dijous a la nit. Se suposava que per matisar la idea que hauria sigut bo per a l’economia del Barça que Messi hagués marxat l’estiu passat, però encara ho va enredar més afegint que l’argentí té el sou més alt de la Lliga i que és difícil sostenir-lo dins els límits salarials de la LFP. Com que ahir Koeman es va queixar del foc amic, Tusquets va triar Catalunya Ràdio per, lluny d’admetre l’error, evidenciar que no entén la situació: l’entrenador no li discuteix l’argument econòmic sinó l’oportunitat. Vaja, que li va demanar educadament que calli. Perquè tot el que diu és cert però ni toca dir-ho ara, ni li toca a ell dir-ho.

Tindrem sort si Messi, que ja es va queixar que li imputin tots els problemes del club, no replica a Tusquets de mala manera com va fer el 2013 quan el vicepresident Faus va denunciar que, per més bo que fos, no li podien renovar el contracte cada any.

El més curiós és que aquesta setmana hem assistit a l’aparició electoral d’un Joan Laporta desconegut. Moderat en el discurs i contingut en les opinions, com si pensés que els mals del club no volen soroll i que a l’estat d’ànim de la culerada no li convenen agitacions estil "Al loro". Però sobretot, imagino, calculant que un perfil més baix -i pla- li permetrà accedir al sector del soci que no l’hauria votat mai. En definitiva, tot el contrari de Tusquets, que amb el seu afany de protagonisme amenaça amb convertir-se en el desè precandidat.