Català i límits de la responsabilitat individual

EL DOSSIER sobre la situació del català que ha publicat aquest diumenge l’ARA ha provocat una gran quantitat de lectures i comentaris, molts dels quals expressen incomoditat i fins i tot angoixa. Crec que expressen una tensió que percebem com a injusta: sabem que el futur del català depèn de nosaltres, de l’ús que en fem en les trinxeres de cada dia, unes trinxeres incòmodes perquè estan plenes de sentiments i d’interessos. I, alhora, sabem que aquest esforç és parcialment neutralitzat per un estat que es comporta com una màquina de deslegitimació del català. Però malgrat l’evidència d’estar lluitant amb una mà lligada a l’esquena, no podem deixar d’exercir la nostra responsabilitat individual, per més dolça que sigui la temptació del derrotisme.