Cebrián oficialitza que Antonio Caño serà al maig nou director d’‘El País’

Barcelona.Antonio Caño serà el nou director d’El País a partir del 4 de maig, data en què el rotatiu celebrarà el 38è aniversari. Substituirà Javier Moreno, que ocupava el càrrec des del maig del 2006. Així ho va anunciar ahir el conseller delegat de Prisa Juan Luis Cebrián, després de celebrar una reunió d’urgència amb la cúpula del diari. El nomenament es volia fer públic d’aquí sis mesos, però la filtració accidental d’un informe sobre el futur del diari, elaborat pel mateix Caño, ha precipitat els esdeveniments.

El dossier en qüestió era un encàrrec discret de Cebrián al pròxim director d’ El País : li demanava que posés per escrit les seves idees per millorar el diari. Però un error a l’hora d’enviar-lo va fer que l’acabessin rebent per correu electrònic un grup de col·laboradors i corresponsals del diari. En l’informe, s’indicava que calia renovar la cúpula d’alts càrrecs, incloent-hi el director. La difusió de l’informe aquest cap de setmana ha causat un terrabastall important a la redacció. Cebrián, però, va explicar ahir durant la seva reunió amb els directius que Javier Moreno -a qui se li buscarà un càrrec institucional a Prisa, encara per determinar- estava assabentat del relleu.

Un veterà del diari

Cap de la corresponsalia de Washington i responsable també de l’edició a l’Amèrica Llatina del diari, Caño és un dels periodistes que viatjava regularment amb la comitiva del president dels EUA. Quan els polítics espanyols visitaven els Estats Units, fer un apart amb Caño era costum habitual. El seu perfil és percebut per diverses fonts de la redacció com a més periodístic, en oposició a Moreno, que representava un model de director gestor. Nascut a Jaén fa 56 anys, es va incorporar al diari el 1982, després d’haver treballat per a l’Agència Efe. Abans d’encapçalar la corresponsalia de Washington va treballar a les de Mèxic i Centreamèrica. Ha estat també redactor en cap d’internacional i subdirector responsable de l’edició dominical.

El document de treball també permet entreveure que una de les línies d’actuació del nou responsable de la capçalera serà aprofundir en les noves tecnologies. Es vol avançar en la integració de la redacció del paper i la digital i està previst que es nomeni un nou responsable periodístic de la web, i que sigui un càrrec amb visibilitat.

Des del punt de vista ideològic, fonts de la redacció consideren Caño més liberal que els predecessors. En un tuit publicat el novembre del 2011, el periodista escrivia: “La crisi europea és transversal, afecta dretes i esquerres, la qual cosa demostra que, en el que és important, no hi ha dretes ni esquerres”. La seva cobertura de la política americana li ha valgut crítiques com les del catedràtic Vicenç Navarro, que l’acusava en un article a El Viejo Topo de fer cròniques esbiaixades a favor de l’ala dura dels republicans.

Abans de fer-se efectiu el nomenament, Caño s’haurà de sotmetre a una prova de foc: la validació de la redacció. L’estatut que regeix El País determina que els periodistes poden expressar la seva opinió sobre un nou director a través d’un referèndum. Tot i que no és vinculant, un eventual no suposaria l’entrada al diari, per primer cop, d’un director a qui la redacció gira formalment l’esquena abans d’assumir el càrrec.

Anys convulsos a ‘El País’

L’etapa que tanca Moreno ha estat la de més convulsió al diari. Al costat de moments en què ha fet valer la seva condició de primer diari global en espanyol -amb hits com la publicació dels documents de Wikileaks- ha hagut de fer front també a les conseqüències de l’ingent deute -actualment de més de 3.000 milions- amb què ha carregat Prisa els últims anys. El novembre del 2012 el diari va prescindir de 129 treballadors, prop d’un terç de la plantilla, mitjançant un ERO. Just per aquelles dates el diari va publicar una foto que presumptament recollia l’agonia del president veneçolà Hugo Chávez però que es va demostrar falsa. Diversos periodistes van vincular aquest error de control a l’aprimament de la redacció.

La crisi interna va derivar en una vaga de firmes que encara va tensar més la relació de Moreno i el cos periodístic del diari quan l’empresa va amenaçar d’aplicar mesures disciplinàries als redactors que no firmessin. L’assemblea de treballadors va votar i va demanar la seva dimissió. Durant aquelles dies, Caño sí que va seguir firmant els seus articles i es va posicionar en contra de la vaga de firmes, quan l’assumpte es va debatre internament.

Moreno va arribar a la direcció d’ El País el maig del 2006, quan el diari venia -entre subscripcions individuals i quiosc- 359.552 exemplars. El desembre del 2013 la xifra havia baixat a 242.916 diaris venuts, una reducció del 32,4%, en sintonia amb la crisi que viu el sector de la premsa.