01/11/2020

La cel·la no ens canviarà les conviccions

2 min

Avui, 2 de novembre, fa tres anys que l’estat espanyol, un estat demofòbic, va empresonar membres del govern de la Generalitat de Catalunya, un govern sorgit del mandat de les urnes. Avui fa tres anys d’un dia ignominiós i duríssim, com també ho va ser el 23 de març del 2018, quan ens van tornar a empresonar i hi van afegir la presidenta del Parlament.

Malauradament, tres anys després pot tornar a ser el dia que entri a la presó. No per esperat és menys dolorós. La gran repressió i les causes judicials no cessen. Les ganes de fer defallir, d’escarmentar i d’emmudir un moviment polític, cívic i democràtic com l’independentisme no s’aturen. Ho veiem amb les persecucions policials i judicials (sense anar més lluny, la setmana passada en vam tornar a tenir una mostra) i amb totes les sentències condemnatòries. Però les ganes de persistir, de continuar i de guanyar de milions de persones no només no cessen sinó que són més fortes que la repressió.

Tinc molt clar que ens empresonen, que ens tanquen en una cel·la, que ens minven la llibertat, per les nostres conviccions. Però les nostres conviccions són fermes, molt fermes. I és que passar els dies en una cel·la no fa, ni farà, que canviïn. Al contrari, les enforteix, enforteix el nostre independentisme i republicanisme, les nostres ganes de construir un país més just, on les desigualtats socials no siguin el pa de cada dia, on la societat no estigui impregnada de masclisme, on l’ecologisme regni i, sobretot, on les llibertats imperin i no estiguem controlats i sota estaments d’estat caducs i de l’imperi de la força més que dels raonaments, les reflexions i el pensament.

Tot i l’època dura que ens toca viure, amb la manca de drets civils i amb una crisi sanitària, econòmica i social, hem de continuar lluitant i sumant esforços i complicitats. Perquè en un país on l’extrema dreta, el feixisme, la islamofòbia, el masclisme, l’homofòbia i la retallada de drets socials poden fer-se espai, no hem d’abaixar la guàrdia ni podem fer-ho.

Com tampoc abaixem ni abaixarem la guàrdia en la defensa dels nostres drets i llibertats. Per damunt de tot, l’estat espanyol ha de saber que sense abordar ni avançar democràticament en el conflicte polític amb Catalunya, el bloqueig es mantindrà. Cal donar resposta a la majoria de la ciutadania que vol votar, un 80% dels catalans i catalanes volen un referèndum.

Per això necessitem donar sortida a l’atzucac repressiu i judicial amb una amnistia política a les més de 2.850 persones que estem sent represaliades.

No defallirem! El camí cap a la independència, cap a la República Catalana, cap a la llibertat, és irreversible. Res serà en va, i no tinc cap dubte que, més tard o més d’hora, hi arribarem.