Cent dies del comunicador en cap
LA CARTA DEL PRESIDENT Puigdemont oferint-se a la Comissió Europea per rebre 4.500 refugiats va fer diana. Perquè projectava la imatge d’un país responsable i el connectava amb una constant: a Catalunya res humà ens és aliè. El passeig de Gràcia ens ha vist marxar contra el terrorisme d’ETA o el d’Al-Qaida o contra la Guerra de l’Iraq. I perquè qui vol un lloc al món ha d’entrenar la veu i expressar quin paper hi voldrà tenir. A sobre, va posar en evidència el govern espanyol (18 refugiats), que va tenir una reacció lamentable. Un president és un comunicador en cap, i Puigdemont pot i ha de comunicar millor sobre per què fa el que fa, i això vol dir tornar sobre les asfíxies d’un estat sovint hostil, amb insistència, claredat i, sobretot, amb una estratègia.
