Cinc reptes urgents per a una nova legislatura

BarcelonaEl 25 de maig és només el tret de sortida d’uns canvis que han de redibuixar la Unió Europea. Alguns ja els hem començat a notar. La campanya electoral per a l’Eurocambra ha estat més política i més europea, amb candidats comuns i debats i mítings transnacionals. Finalment, les fronteres polítiques s’han eixamplat una mica. Encara que la CDU alemanya demanés el vot amb grans fotografies d’Angela Merkel a les tanques en comptes de posar-hi Jean-Claude Juncker, el candidat cristianodemòcrata que la cancellera va pressionar perquè fos l’escollit del PPE. O que les preocupacions de cada estat membre -la immigració a Alemanya, la seguretat a les repúbliques bàltiques o l’austeritat a Portugal, per exemple- hagin dominat les campanyes.

Ara caldrà veure si els caps d’estat i de govern estan a l’altura dels canvis. De moment, molts s’han negat a comprometre’s que acceptaran el candidat guanyador d’aquestes eleccions perquè presideixi la Comissió Europea. “A la majoria de capitals de la Unió hi ha poques ganes d’instal·lar líders forts al capdavant de les institucions europees”, reconeix Daniela Schwarzer, de la German Marshall Fund. Però, en canvi, la crisi ha comportat noves cessions de poder a Brussel·les i ens ha fet molt més conscients de com estan d’interconnectades les nostres economies.

Després de renovar l’executiu comunitari, a la tardor caldrà escollir també un substitut per al president del Consell, Herman van Rompuy, i un nou cap de la diplomàcia de la UE. Tot un joc d’equilibris polítics que decidiran cap on va Europa. Nous càrrecs i cinc reptes urgents per recuperar l’economia, treure Europa d’aquesta crisi política i tornar-se a guanyar la confiança dels europeus.

Economia

Més unió monetària pendent del creixement, l’atur i el deute

A Brussel·les insisteixen que el pitjor de la crisi ja ha passat però la Unió ha de trobar ara la manera de superar la fragilitat en què ha quedat aquesta Europa dividida entre els països deutors i els creditors dels rescats. Els nivells d’atur excessius en molts d’aquests països del sud, el pes del deute sobre algunes economies o les dificultats per recuperar el creixement són deures pendents i urgents.

Però a partir d’ara Brussel·les tindrà més instruments de control econòmic i de vigilància pressupostària sobre els estats membres. Un supervisor europeu controlarà l’estat de salut de les entitats financeres d’arreu de la Unió.

Europa tanca la legislatura de la crisi. Els anys de l’emergència financera i del drama dels rescats, que han esquinçat la confiança entre socis. Després d’imposar l’austeritat i les retallades en despesa pública, el model social europeu encara s’ha de definir.

Confiança

Cal llegir correctament l’abstenció i el vot de protesta

Demà sabrem si aquesta campanya electoral europea i la promesa d’escollir directament no només l’Eurocambra sinó també el futur president de la Comissió Europea han tingut, o no, un efecte mobilitzador. La realitat és que més de la meitat dels europeus diuen que no creuen en les institucions comunitàries, segons l’Eurostat, i que els governs de la Unió no han contribuït gens a aturar aquesta sagnia en la confiança política. La premsa francesa, per exemple, s’ha passat aquests últims dies parlant de “les eleccions de la indiferència”.

Molts analistes creuen que el poder polític real de les forces xenòfobes i euroescèptiques al Parlament Europeu serà més petit del que apuntaven algunes enquestes, però, en qualsevol cas, el descontentament d’una majoria de ciutadans amb aquesta UE és tangible.

Fa més d’un any, l’encara president comunitari, José Manuel Durão Barroso, reconeixia -després d’una llarga onada de càstigs electorals i protestes socials- que “no es poden seguir imposant polítiques, fins i tot si són les correctes, en contra de la voluntat de la gent”. La UE té el repte de demostrar que ha sabut escoltar i llegir correctament els resultats electorals de demà.

Reformes

Més integració per alguns, menys competències per d’altres

Aquesta Unió a vint-i-vuit estats és tan diversa que ja no volen tots el mateix. La integració econòmica de la zona euro, forçada per la crisi, ha eixamplat encara més les diferències entre els països de la unió monetària i els que no en formen part. Angela Merkel vol un nou tractat per incloure-hi la disciplina pressupostària que s’ha imposat durant la crisi. El Regne Unit fa temps que exigeix una nova relació a mida per seguir formant part de la UE. I la idea de recuperar alguns dels poders cedits a Brussel·les perquè retornin a les capitals comença a guanyar cada cop més adeptes entre els estats membres.

A més, la crisi ha malmès la democràcia europea. La manera com els governs han adoptat moltes de les decisions doloroses que s’han pres aquests anys ha aixecat molts dubtes sobre la legitimitat democràtica de la Unió. Calen també reformes en aquest sentit per recuperar la confiança en el projecte europeu.

Veïnatge

Falta unitat i respostes creïbles en els conflictes fronterers

És difícil ser contundents al món quan els Vint-i-vuit no saben anar units ni són capaços d’articular respostes creïbles. Ho van evidenciar amb les revoltes àrabs i ha tornat a passar amb la crisi d’Ucraïna.

Amb el daltabaix financer, la UE s’ha quedat sense una de les seves armes en política exterior, la capacitat d’oferir ajuda econòmica als seus veïns i la voluntat d’obrir les fronteres a aquells que li reclamaven solidaritat. La crisi ens ha empetitit. La immigració s’utilitza com a arma electoral, es qüestiona la lliure circulació i es posen traves a una gestió comuna de la immigració i l’asil.

Nous estats

Escòcia i Catalunya plantegen un debat democràtic de fons

Després d’aferrar-se a l’argument que les demandes escoceses i catalanes d’engegar un procés d’independència són qüestions internes que han de resoldre els estats afectats, la UE obre ara la legislatura de les respostes polítiques.

Amb els referèndums al calendari i després que els candidats a l’Eurocambra es veiessin obligats a posicionar-se sobre el tema en un debat televisat a tota la UE, aquest és ja un desafiament europeu i Brussel·les hi haurà de donar una resposta política, a més de jurídica.

Irlandesos i txecs voten per a l’Eurocambra

Irlanda i la República Txeca, dos països on la Unió Europea ha estat força qüestionada els últims anys, van votar ahir en la segona jornada de les eleccions europees que culminaran diumenge.

Irlanda va aconseguir sortir oficialment, el desembre passat, del programa de rescat que li havien imposat la UE i l’FMI. Però l’apatia dels irlandesos ha marcat una campanya electoral que pot acabar castigant el govern de coalició, del Fine Gael amb els Laboristes, i premiant el Sinn Féin. Tot i que la crisi econòmica, que va castigar durament les classes mitjanes i populars del que havia estat considerat el Tigre Celta, no ha fet créixer l’euroescepticisme, sí que es reclamen canvis polítics urgents a Brussel·les.

La República Txeca és un dels països més euroescèptics de la Unió i la majoria de les forces polítiques que concorrien ahir i avui als comicis per a l’Eurocambra tenen un discurs molt crític amb Brussel·les. Les previsions apunten a una forta abstenció i donen la victòria a l’Aliança de Ciutadans Insatisfets, el partit de l’actual ministre de Finances, Andrej Babis.