Tres anys del referèndum, el BOE publica les restriccions obligatòries que Madrid desobeirà; sorteig de la Champions i a dos quarts de 10, Celta-Barça: les claus del dia, amb Antoni Bassas (01/10/2020)

Bon dia des de l’ARA. És dijous, 1 d’octubre. “Recordo que fa tres anys vaig pensar que Espanya, una Espanya obscura i reaccionària, en enviar la policia a pegar a la gent, havia perdut Catalunya –una Catalunya avançada, audaç i amb ganes de llibertat, de modernitat i de convivència–. I ho seguesc pensant”. (Sebastià Alzamora a l’article d’avui).

Avui en fa tres anys. Aquell dia va caure algun ruixat. I avui només cauran ruixats puntuals a la tarda al Pirineu oriental. Aquest dijous estarà marcat per la calor a la costa, just abans que una potent borrasca demà ens porti un panorama de fort vent, algunes pluges i una nova baixada contundent de la temperatura.

1. Els protagonistes de la fotografia del referèndum a Sant Iscle que es va fer viral reviuen aquella jornada i mostren el seu desencís amb els partits. Els anarquistes de la CGT, com Ricardo Merino: “En l’1-O vaig decidir participar-hi perquè el format era de referèndum i per l’autodeterminació dels pobles, un dret que recull el moviment llibertari”.

Fins a 127 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han estat investigats per la justícia espanyola. Les causes no han pogut determinar qui va ser el màxim responsable de l’operatiu, però buscaran una resposta en la justícia europea. De moment, el jutge ha rebutjat investigar dos comandaments i els advocats han presentat un recurs a l’Audiència, que també té sobre la taula una altra petició de la Fiscalia per arxivar tota la causa. Recentment Òmnium s’ha incorporat al cas com a acusació popular. Gairebé un any després de la sentència del Procés, encara hi ha una cinquantena de processats esperant judici o sentència per una causa relacionada amb l’1-O i una quarantena d’investigats.

2. Tres anys després l’1 d’octubre encara belluga. Ahir, el ja expresident Quim Torra va comparèixer com a convidat al Parlament, que en una votació va rebutjar la seva inhabilitació: “Tornarem a fer aquest salt col·lectiu, sabem com fer-ho. Amb la voluntat de ruptura democràtica de les institucions i la desobediència civil, cívica i pacífica de la ciutadania. És el 14 d’abril i l’1 d’octubre. No hi ha una altra manera d’independitzar-se. Tenim unes eleccions al davant per demostrar-ho, de nosaltres depèn que siguin un plebiscit o una altra cosa”.

Mentrestant, al Congrés, el diputat d’Esquerra Gabriel Rufián va dir que el rei Felip de Borbó és el diputat número 53 de Vox: “Vox té aquí 52 diputats però en realitat en té 53, en té un a la Zarzuela. Senyors i senyores de l’extrema dreta, tenen raó, a Felip VI el va votar un espanyol, Francisco Franco”.

Si algú s’escandalitza pel que va dir Rufián, podem preguntar-li si també s’escandalitza pel que ve ara. La Comunitat de Madrid haurà d’acabar confinant perimetralment la capital espanyola i nou municipis més per imperatiu legal. Després de dies d’estira-i-arronses, el ministre Illa va tirar pel dret i va imposar els criteris uniformes anticovid per a les grans ciutats del conjunt de l’Estat malgrat el rebuig del govern de Díaz Ayuso, que havia aconseguit que les restriccions que s’acordaven per a Madrid s’acordessin per a totes les comunitats. Doncs bé, el govern madrileny va rebutjar ahir a la nit les mesures i va anunciar que, si s'aproven, les recorreran perquè no tenen “validesa jurídica”.

3. Eroski vol tancar la venda de Caprabo abans que acabi el 2020 i ja només queden dos candidats per comprar la cadena de supermercats, segons han pogut saber a l’ARA Elisabet Escriche Rivas i l’Àlex Font Manté. Són Bon Preu i un fons d’inversió estranger. Pel camí s’han quedat Carrefour, Consum i altres fons d’inversió. El preu que en demana Eroski són 700 milions d’euros, una quantitat molt per sobre del que els possibles compradors estan disposats a pagar, però és gairebé la meitat dels gairebé 1.300 que va pagar el grup basc per adquirir el 75% de la cadena.

4. Us recomanem aquest article de Thomas Friedman, columnista del The New York Times, perquè parla del debat d’ahir a la nit Trump-Biden però també parla de nosaltres. Facebook i Twitter han esdevingut motors gegantins de destrucció dels dos pilars de la nostra democràcia: la veritat i la confiança. No hi ha dubte que aquestes xarxes socials han donat veu als qui no en tenien, la qual cosa és positiva i pot contribuir notablement a la transparència, però també s’han convertit en immenses fosses sèptiques sense filtre on es difonen teories conspiratives en què creu un nombre colpidor –i cada cop més gran– de ciutadans i ciutadanes. Aquestes xarxes socials estan destruint la capacitat de discernir entre la veritat i la falsedat. Sense un mínim de confiança entre els dos bàndols i la voluntat de vetllar pel bé comú, és impossible arribar a res de destacable”.

5. Avui el Barça juga a Vigo, a dos quarts de 10, contra el Celta. Ahir el Madrid va guanyar per 1-0 el Valladolid i va acabar demanant l’hora i l’Atlètic de Madrid va empatar a 0 al camp de l'Osca.

I aquesta tarda, a les 5, sorteig de la Champions: el Barça compartirà el bombo amb l’Atlètic de Madrid, el Manchester City, el Manchester United, el Xakhtar Donetsk, el Borussia Dortmund, el Chelsea i l’Ajax. Acostumat a formar part del primer bombo, l’equip blaugrana correrà el risc de compartir grup amb algun dels aspirants al títol final.

6. I acabem amb el Mirades d’avui, dedicat a Quino, el dibuixant creador del personatge Mafalda que va morir ahir a la seva Buenos Aires natal. Tot el diari n’està ple, de les seves tires, com aquesta del 1973 dibuixada després d’una visita a l'Argentina de Joan Manuel Serrat. “Per què no Joan Manuel Serrat de president?” “No pot, és espanyol”. “Català, animal!” “No hi ha res que aquests no puguin”.