Les 3 claus del Barça-Granada

BarcelonaEl Barça de Quique Setién es va estrenar amb una victòria treballada davant del Granada, gràcies a un gol de Messi a quinze minuts del final.

Dos ancoratges i dos tocs: sortir amb 3-5-2

El primer matís de Setién va afectar al posicionament ofensiu del Barça. La fotografia de l'equip va redefinir l'aparent 4-3-3 i va dibuixar un 3-5-2, amb Sergi Roberto a l'alçada de Piqué i Umtiti, i els carrils alliberats per a Jordi Alba i Ansu Fati. Per dins, Griezmann i Messi esperaven una passada filtrada per accelerar la jugada.

Eren els únics que tenien el poder d'arriscar, girar-se i atacar. La resta de companys es repartien passades curtes, però tot i voler jugar a dos tocs, ho van fer amb massa lentitud.

Trobar la profunditat

Posats a passar-se de radical, el nou Barça de Setién va preferir abusar de la possessió que quedar-se curt de pilota. Va tenir-ne el 80% i va intentar fer córrer el Granada. El problema és que la seqüència de passades va anar aplanant-se amb el pas dels minuts i va deixar de ferir el conjunt andalús. Quan es desencallava la monotonia i rebia Ansu per driblar, l'extrem s'havia d'esperar per centrar i trobar rematador. I si Umtiti conduïa, superava els seus possibles receptors. Tot estava tan a lloc, que estava massa a lloc.

Riqui Puig, un primer canvi amb missatge

La cosa no rutllava perquè el domini no es traduïa en ocasions. El marcador no s'obria, el temps avançava i el Granada no s'esquerdava prou. Semblava capaç de resistir el 0-0. El Barça necessitava profunditat i una marxa més, i Setién va cridar Riqui Puig per sacsejar el mig del camp. Va ser una substitució molt aplaudida pel Camp Nou, entregat a la joia del planter per desfer l'empat. El retoc va coincidir amb l'expulsió de Germán i, contra deu i amb el dinamisme del matadeperenc, el Barça va trobar la via per marcar.