Les claus del Barça-Atlètic

BarcelonaAmb un partit tan recent com ho era el 3-1 de Lliga, el Barça-Atlètic d'anada dels quarts de Copa no podia ser un partit aïllat. Tenia aires de reacció, de moviments i decisions que responien a les propostes de fa deu dies. Però ha sigut Simeone qui més retocs ha intentat per aturar el seu rival, que ha sortit a repetir el pla. Mateixa intensitat, especialment sobre la pèrdua de pilota, per tallar d'arrel qualsevol opció de rèplica matalassera i per tornar a començar. La diferència per al Barça, però, ha sigut que s'ha quedat sense aquella primera passada encertada que li obrís una opció ràpida d'atac, abans que els madrilenys s'organitzessin. Sense una transició clara, tot ha acabat sent l'atac llarg, pacient, que interessava als de Simeone.

Tot i així, el tècnic argentí no ha pogut acabar de tenir el matx sota control en cap moment. Sí que semblava que tenia Suárez i Messi força engabiats. L'uruguaià s'ha barallat amb els centrals, especialment amb el seu compatriota Godín, però sobretot ha tingut una lluita constant amb les seves sensacions. Amb els seus controls, amb el seu primer toc. Ha aparegut bé, ha generat espais, però no ha pogut treure'n profit per errors d'execució. I Messi ha hagut de lluitar contra una protecció més intensa d'un Atlètic que l'anava a pressionar amb tres homes quan rebia a tres quarts de camp. L'ajuda d'Arda a Siqueira la completava Koke.

El Barça ha intentat, en previsió a aquest excés de cobertura visitant, ampliar les opcions de rematadors per amenaçar l'Atlètic. Rakitic ha mantingut la seva posició lleugerament avançada, pròxima a la frontal de l'àrea, on s'agrupava amb Suárez i Neymar, a la caça del remat. Els canvis d'orientació de l'argentí al costat feble han sigut, en molts moments, la millor porta d'entrada a la defensa visitant.

Però el Barça es quedava sempre a un pam de tot, sense acabar d'encertar en l'últim metre. Tenia el rival enfonsat al darrere, però no trobava ni marge per al xut, ni per a la paret, ni per al regat. No s'ha inquietat prou Oblak, que tret d'una mà a xut de Neymar en els primers compassos, ha tingut més aviat poca feina.

Tampoc l'Atlètic estava gaire més eficaç, tot i acumular córners i alguna falta lateral perillosa, a les quals el Barça hi feia front mirant de treure rematadors de la seva àrea, posant per a la contra a fins a tres jugadors (Neymar, Messi i Iniesta).

Superats aquests ensurts, es tractava de tornar a començar. I en aquest joc de paciències, la presència de Ter Stegen sota pals ha sigut decisiva. La tranquil·litat amb què el porter alemany ha gestionat la pressió alta matalassera ha netejat l'inici de les jugades blaugranes. Amb clarividència, ha buscat la passada interior per a Busquets per trencar la primera línia de pressió rival. I, si les opcions curtes no eren possibles, connectava amb els homes oberts més allunyats. Amb una precisió insultant. La confiança amb què el Barça ha jugat al seu propi camp ha sigut absoluta.

A la segona meitat, especialment en els primers deu minuts, el Barça ha trobat les sortides ràpides del partit de Lliga. Uns contraatacs que pràcticament no havia pogut fer en el primer temps. Alguna sortida aïllada, quan Neymar o Messi han pogut agafar el seu lateral incorporat a l'atac, ha sigut l'únic moment en què l'Atlètic s'ha descuidat. Però l'efectivitat no ha sigut bona i tot s'ha quedat en no res.

El partit s'ha seguit movent des de l'atac posicional. Ni tan sols les entrades de Mandzukic i Raúl García han donat gaire més presència ofensiva al quadre visitant, tot i que la segona meitat de l'Atlètic ha sigut millor que la primera. En aquest escenari de gestió de pocs espais, Luis Enrique ha sentit la necessitat de fer entrar Xavi, més clarivident en pocs metres que Rakitic. Amb el de Terrassa sobre la gespa ha arribat la jugada clau del partit, amb el penal comès sobre Busquets que Messi, en dos temps, ha convertit en l'1-0. Ja a les acaballes, Bartra ha entrat per aportar mes solidesa defensiva, en un canvi que ha implicat que Mascherano saltés al mig del camp amb Busquets. El Barça ha aconseguit que no passés res fins al final i garantir-se un bon marcador de cara a la tornada.