10/10/2020

El cony de la Jeanette

2 min
El cony de la Jeanette

Mary Beard, la catedràtica d’estudis clàssics i professora de literatura clàssica de la Royal Academy of Arts, es col·loca davant el quadre L’origen del món de Gustave Courbet. És aquell quadre on es representa, de manera hiperrealista, la vulva d’una dona. Mary Beard mira a càmera i li pregunta a l’espectador si pensaríem el mateix de l’obra si, en comptes de titular-se L’origen del món, l’haguessin titulat El cony de la Jeanette.

Aquesta escena passa a la minisèrie documental de Movistar+ Shock of the nude, un títol molt més suggeridor que el que ha fet servir la plataforma al traduir-lo al castellà ( El desnudo en el arte ), perquè la historiadora en realitat planteja quin és l’impacte que han tingut en la nostra cultura el munt de cossos nus que ha representat l’art occidental, com s’ha normalitzat el cos despullat de la dona a l’entrar als museus i de quina manera s’ha diluït la línia que separa l’art de la pornografia. “Demostraré com els homes es van sortir amb la seva durant segles”, diu a l’audiència. Si fins ara Mary Beard ens havia acostumat a endinsar-nos en l’Antiga Roma a través dels seus reportatges de la BBC, aquesta vegada manté la seva sagaç perspectiva de gènere fent una anàlisi molt més transversal sobre la nuesa, fins al punt que ella mateixa s’atreveix a posar despullada davant d’una reconeguda artista per analitzar l’experiència i reivindicar la representació de la vellesa, la gran ignorada pels artistes.

Beard analitza les diferents maneres d’abordar la nuesa al llarg de la història de l’art. Planteja el perquè d’aquesta obsessió pel cos nu femení, els problemes i ansietats que s’han generat al voltant d’aquesta representació. A través de múltiples exemples, recorrent els museus més famosos d’arreu del món i entrevistant diversos comissaris d’exposicions, Mary Beard planteja com l’art occidental ha desenvolupat uns codis per intel·lectualitzar el cos nu de la dona, que en realitat s’ha representat a partir d’una mirada masculina molt elitista. S’atreveix a demostrar que en moltes ocasions la finalitat no era estètica o tenia la voluntat d’homenatjar la feminitat, sinó que moltes de les grans obres sobre el nu femení tenien la clara finalitat de provocar el gaudi masculí, d’exhibir les dones i cosificar-les. “Qualificar-ho com a art ens ajuda a gaudir-ne, però a vegades eclipsa allò que realment l’impulsa. Una mena de tapadora, podríem dir-ne. La qüestió no és realment quanta pell o quines parts s’ensenyen, no es tracta de beateria o permissivitat”. Beard ens planteja una reflexió al voltant del sexe, el gènere i el desig i ens dona noves eines per fer una lectura de la història de l’art més sincera, equilibrada i incisiva. ¿Com observem la nuesa? Qui l’observa? Quines convencions han distorsionat l’observació del nu? Beard fa un exercici televisiu atrevit perquè capgira els cànons de l’art. Aconsegueix una cosa molt complicada: deseducar la manera com ens han ensinistrat a contemplar l’art occidental i oferir-nos una excel·lent lliçó magistral per donar-nos una nova mirada amb esperit crític. I això no té preu.