05/04/2020

L’economia resistirà

3 min
L’economia resistirà

Després d’unes setmanes intenses en els mercats financers, per primera vegada ens trobem davant d’una nova amenaça o un nou repte. No serveixen de res les comparacions amb la crisi del 2008 o amb qualsevol crisi que s’hagi pogut viure anteriorment. Estem davant un nou escenari, incert, i no hi ha cap precedent en què ens puguem emmirallar.

Podem caure en l’error de treure conclusions en funció del que va passar a la crisi del 2008, ja que hi ha moltes similituds. Per exemple, estem immersos en un escenari de molta incertesa, volatilitats extremes (variacions dels preus dels actius molt dràstiques) i la liquiditat va minvant, però ara, al contrari que llavors, la crisi no l’han produïda els desequilibris econòmics, o la valoració incorrecta dels actius financers; en altres paraules, el problema del 2008 era que les coses no tenien el valor que es creia, mentre que ara el problema és que s’ha de posar l’economia a hibernar per frenar el coronavirus.

Per això, els bancs centrals i els governs estan actuant amb una contundència que no s’havia vist mai, perquè el que s’ha d’evitar, sigui com sigui, és que la crisi de liquiditat es converteixi en una crisi de solvència. Com ho podem evitar? Amb liquiditat il·limitada. Per què? Per evitar que estats, empreses i llars es quedin sense diners i d’aquesta manera evitar la crisi de solvència. Si els diners circulen, quan la situació millori podrem començar a normalitzar l’economia de nou, però si els diners no circulen començarem a veure una allau d’impagats a escala global que impediran la recuperació. En aquest escenari hi ha un fet que invita a l’optimisme, i que és clau: ens trobem en una situació sense inflació, i si no hi ha inflació podem injectar liquiditat a l’economia de manera pràcticament il·limitada perquè no es traslladarà als preus (no es generarà pràcticament inflació), i això és el que s’està fent.

Tradicionalment, els mercats s’han avançat al cicle econòmic: el mercat sempre té en compte el futur de l’economia, i en funció del futur que s’espera, reacciona. Per tant, segurament podem concloure que tocaran fons abans del final de la pandèmia, però una cosa és tocar fons i l’altra és estabilitzar-se.

Quins ingredients són necessaris per veure estabilitat? Per una banda, poder contenir l’epidèmia, i això no consisteix a veure l’augment o disminució de casos, sinó veure’n l’acceleració. Nosaltres podem veure com un cotxe augmenta de velocitat, però l’important és veure en quin grau ho fa, és a dir, quina acceleració porta el cotxe; a més acceleració, més dràsticament augmenta la velocitat. Per tant, és important veure que els contagis s’acceleren o es desacceleren, més que si augmenten o disminueixen, ja que quan comencin a desaccelerar-se podrem valorar l’efectivitat de les mesures de contenció.

Per altra banda, també hem de poder veure que totes les mesures que estan aplicant els governs o els bancs centrals són efectives, és a dir, hem de poder veure que els recursos arribaran tant a empreses com a les llars, ja que, després d’aquesta aturada de l’economia, tornar a fer que arrenqui serà complicat. En el fons, l’economia és com un vaixell: quan parem el motor el vaixell continua navegant uns metres, té una inèrcia, fins que finalment s’atura. I la nostra economia, ara mateix, és un vaixell aturat. Engegar els motors i tornar a navegar no serà fàcil, dependrà del combustible que posem a la maquinària, i progressivament tornarem a navegar.

L’economia resistirà. Abans del virus no hi havia grans desequilibris macroeconòmics, les economies tenien una relativa bona salut i, tot i que l’impacte del virus serà equivalent a la recessió més forta que s’ha viscut mai, si els ingredients esmentats anteriorment comencen a donar resultats, l’economia es recuperarà amb una relativa rapidesa. Veurem com els productes interiors bruts cauran dràsticament durant el trimestre, i veurem com els beneficis empresarials també, però no ens hem d’espantar: una vegada tornem a navegar, de ben segur que recuperarem tot el que s’ha perdut. I això per què? Perquè, per primera vegada, sembla que tots estem disposats a fer el que faci falta per sortir d’aquesta crisi. De manera coordinada, les ajudes i les mesures que s’estan adoptant no tenen cap precedent a la història i, tot i que són moments difícils, l’economia resistirà. Ara, doncs, preocupem-nos pel que és més important: la salut.