MOTOR
Misc 03/01/2018

“Crec que al Dakar dormiré més hores que en un dia normal”

Nandu Jubany compleix per fi el somni de participar en el ral·li més dur del món

4 min
“Crec que al Dakar dormiré més hores que en un dia normal”

BarcelonaA Nandu Jubany se li havia ficat entre cella i cella que volia participar en el Dakar. Era el seu somni des de feia molts anys. Però sempre que posava el tema sobre la taula, el seu amic Nani Roma li acabava traient del cap. “Fins que vaig fer 45 anys i no va poder dir-me que no”. Era el gener del 2016. Jubany va preparar-se a consciència per ser a l’edició del 2017, però una inoportuna lesió al canell el va deixar fora de la competició només tres setmanes abans de viatjar cap a Sud-amèrica. Un any després, i superades tres operacions, ni res ni ningú el pot apartar de la línia de sortida. Ni tan sols una grip que arrossega des de dilluns.

Fogons i gasolina. Les dues grans passions d’un Nandu Jubany hiperactiu que no va tenir més remei que renunciar a diverses hores de son per no perdre’s ni un entrenament de preparació. Explica, abans de començar una de les aventures de la seva vida, que normalment treballava al restaurant entre dotze i tretze hores al dia i que “com a molt” en dormia cinc o sis. La resta les dedicava exclusivament a l’entrenament, a la preparació per al Dakar. Però la cosa no acaba aquí. Tenia encarregats 2.500 menús per Cap d’Any. D’aquí la grip que intenta curar-se a marxes forçades abans de començar la prova. “El dia 31 vaig arribar esgotat a casa i amb febre. I ara aquesta grip. És el cansament dels dies previs, del viatge de dotze hores cap a Lima...”. De fet, diu, mig somrient, que potser al Dakar troba les hores de son que no ha tingut a casa en els últims mesos: “Si tot va bé i arribo a una hora decent, crec que podré dormir més hores que en un dia normal”.

Així és Nandu Jubany, un cuiner que desprèn vitalitat, energia i ganes de fer coses. El desembre del 2016 va haver de renunciar al Dakar per una caiguda mentre s’entrenava. Li va quedar la mà enganxada al protector del manillar i va quedar “molt mal trencada”. El resultat: tres operacions per reconstruir el canell. En condicions normals s’hagués pres un descans més llarg, però amb 46anys sabia que se li podia passar fàcilment l’arròs i no volia quedar-se sense el seu caramelet, sense fer realitat el seu somni. Per això es va aixecar tan ràpid. “He de reconèixer que, en el fons, aquella lesió em va anar bé perquè vaig agafar consciència de com de perillós és! Et penses que ens saps i sí, en saps, però a aquestes velocitats et trobes amb una pedra o un forat que no comptaves i et fas mal de veritat”.

Nandu Jubany, durant un entrenament per al Dakar

Deu mesos sense agafar la moto

Tot i que va estar deu mesos sense agafar la moto i que no hi va poder tornar a pujar fins al setembre, assegura que s’ha preparat a consciència i que està a punt “per gaudir sense patir” del Dakar, i que creu que podrà arribar “a una hora decent” cada dia. “Estic en molt bona forma. Crec que mai abans havia estat així de bé, tot i l’edat que tinc”.

A Nandu Jubany no l’espanten els 8.000 quilòmetres repartits en catorze etapes del ral·li més dur del planeta. Al contrari, encara l’animen més. “Evidentment que no vaig a guanyar, tampoc a passar l’estona. M’és igual la posició en què acabaré, si el 50 o el 80. L’únic que vull és acabar. Perquè si plego, encara que sigui a la penúltima etapa, tot aquest esforç no haurà servit per res”. Esforç que ha comptat amb la complicitat de la seva gent, començant per Nani Roma. “Sempre dic que és el meu mànager”, comenta. També hi ha ajudat la dona del Nani, Rosa Romero. Amb ells ha preparat els entrenaments, ha tingut un cop de mà per formar l’equip i ha rebut consells de cara a la prova. Un d’ells en la navegació, una de les particularitats de l’edició 2018 del Dakar. “Me’n surto bé, habitualment, però a aquestes velocitats ja és una altra cosa. De totes maneres, el Nani sempre em diu que les roderes dels pilots que han passat abans tiren molt”.

Nandu Jubany

El cuiner també viatja amb Llorenç Mas, el seu peixater de confiança, i Xavi Padrós, amic amb experiència en el món del motor, que s’encarregaran de la caravana equipada amb una cuina, on el Nandu, com si no n’hagués tingut prou amb les vuit o deu hores sobre la moto, s’encarregarà de cuinar per als seus. De fet, l’any passat s’havia compromès a cuinar per als quaranta membres de l’equip KTM -la marca amb què correrà-, però aquest any ha declinat la proposta perquè hauria hagut de fer menjar... per a cent! “De tota manera, m’he endut una paella per fer menjar per a tots en la jornada de descans”.

El dia 19, el de la penúltima etapa, farà 47 anys. Diu que, si tot va bé, ho celebrarà fort. Senyal que estarà a un pas -l’última etapa “és un passeig”- de complir el seu somni. “Esperem que sigui així, perquè si no hi hauré de tornar un altre any... i no tinc temps per entrenar-me!”, replica, rient, abans d’agafar la moto per fer un entrenament a les dunes del Perú.

stats