CELOBERT
Misc 27/02/2020

Crisant

2 min

EL FORN DE LLENYA de Can Crisant, exactament no t’ho sabria dir, però té a partir de 150 anys. Els meus avis tenien forn. El meu pare tenia una farinera. Va venir aquí a Sant Feliu l’any 62. Jo vaig començar als 16 anys. Fa 48 anys que treballo aquí. No m’he mogut pas d’aquí dintre. En vaig fer 65 divendres passat i em jubilo.

El local no és nostre i el volen vendre. Un forner no podria pagar-lo, en volen 450.000, i tampoc trobaries gent que sabés enfornar, ni que volgués treballar a la nit. A l’hivern estàs molt calent, però a l’estiu fa molta calor. Aquí no podem tenir aire condicionat perquè el pa agafa pell, fa una pell. I de ficar pa en aquest forn no en sap tothom. Aquest no és giratori i és complicat, has de girar tu, anar passant el pa...

Jo vinc cada dia a les onze del vespre i me’n vaig a les deu del matí. A part que el cap de setmana vinc a les deu de la nit i me’n vaig al migdia. I ja ens en hem cansat, perquè això és molt esclau i ja hi ha molta competència. Ara les fleques són punts de venda de cadenes que porten el pa precuit, i entre això i els supermercats, que regalen el pa, que cobren 35 o 40 cèntims d’una barra perquè el pa els importa una merda, parlant clar, perquè la gent a l’agafar el pa agafaran disset coses més...

No m’agrada el pa ple de conservants. Això no té res més que farina, sal, llevat i el procés que sàpigues fer. A mi m’agrada el procés. Sapiguer que això ja no es fa enlloc més. D’aquí uns anys no es farà enlloc. Perquè nosaltres el formem amb les mans, el pa. També els panets i els llonguets, i les coques de sucre, de crema, el pa de pessic, els brunyols... I els boniatos, quan ha sigut el temps de boniatos, que els poso aquí al forn de llenya amb una llauna dues hores o el temps que faci falta, i se’n venen molts...

Hi trobes molts gustos, al pa. Tinc dos forns elèctrics, a més del de llenya. La pasta que va al forn elèctric és la mateixa, no la vario pas, però el gust és completament diferent. Igual que amb les formes. Si el faig rodó gros, té un gust. Quan és de mig quilo, en té un altre. I quan és de quart, en té un altre. I també depèn del dia. Si hi ha tramuntana o hi ha molta humitat, és molt diferent. Hi ha dies de pa més esponjós i dies de més amassat. Si fa molta fred, costa molt més de llevar i l’has de ficar abans al forn perquè, dius, hi ha una altra cosa que t’apreta al darrere, i no ha llevat tant, i surt menys esponjós.

I ara tothom me va dient “Ens has deixat, i ara com ho farem?”, i jo dic “Bueno, que també en menjo, de pa, jo. Estaré com vosaltres!”

stats