CUP, perquè no sigui dit
A 8TV havien anunciat per diumenge al vespre l’especial La decisió final per tractar la resolució de la CUP a la investidura d’Artur Mas. TV3 va comunicar el mateix dia que també faria un altre programa especial, a remolc de la cadena del grup Godó. Josep Cuní va fer festa com un diumenge qualsevol. Va deixar el comandament de la nau en mans de Pol Marsà, que va executar amb diligència el seu paper de moderador. De fet, la tertúlia amb els col·laboradors habituals de 8TV ja funciona amb pilot automàtic.
A TV3 Ramon Pellicer es va fer càrrec de presentar l’especial. El periodista, tot i no perdre mai la seva flegma característica, es va mostrar més titubejant i incòmode amb el format de tertúlia, en contrast amb el seu aplom habitual fent el TN. Tan bon punt va començar el programa, preguntava a la taula de periodistes polítics: “A bote pronto [sic], ¿el primer flaix informatiu de la notícia d’impacte que hem rebut avui?” De sobrebot, el barbarisme també ens va impactar. Pellicer semblava insegur en consonància amb la realització hesitant de l’espai. A la taula no hi faltava el tertulià estrella dels darrers mesos a TV3, que sigui en programa especial o habitual, sempre hi és convidat: José Antich. Això sí, va ser una bona oportunitat per veure fent de tertulians ocasionals dos periodistes que van demostrar rigor i capacitat d’anàlisi: Anna Poch i Pere Gendrau.
A TV3 van ser més efectius a l’hora de complementar la tertúlia amb diverses entrevistes. Sobretot, connectant en directe amb Gabriela Serra, diputada de la CUP, que va donar la cara pel partit que protagonitzava la notícia del dia. En aquest sentit, a 8TV la manca d’una entrevista a algun membre de la CUP va fer que l’especial quedés coix. Es van haver de conformar amb Jordi Sànchez, amb qui van poder conversar a última hora, un cop va haver sortit de TV3.
A la televisió pública van oferir-nos un vídeo que repassava la cronologia de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP. Revisar les antigues declaracions un cop ja se sap com ha acabat tot té certa gràcia. A la privada, els missatges de WhatsApp sobreimpresos delataven una audiència majoritàriament indignada amb el no de la CUP.
En tot cas, els dos especials informatius no van aportar res de nou ni revelador des del punt de vista periodístic. Més aviat es comença a tenir la sensació que aquests programes es fan perquè no sigui dit. No fer-los hauria estat interpretat com a deixadesa informativa. En canvi, fent-los, més que voluntat informativa es busca saciar l’ànsia dels espectadors de continuar veient el hàmster fent rodar la sínia interminable del procés.
