Del terrorisme a la guerra
BarcelonaQuan rep París rep tothom, perquè compartim geografia, història i valors. I gustos. La sala de festes on els terroristes van fer ostatges i van matar desenes de persones es diu Bataclan i va ser inaugurada el 1864. El Paral·lel de Barcelona, el 1924, també va tenir un local anomenat Bataclán, com a imitació de París, com El Molino. Acabada la guerra va canviar de nom i va acabar tancant. Una antiga cançó de Serrat, La Carmeta, encara el recorda, el Bataclán. París sempre ha irradiat fins a Barcelona.
La cadena d’atemptats de París ha fet uns 120 morts. En un primer moment de la nit, algú va recórrer a l’analogia: la massacre era l’11-S de França. Certament, és l’atemptat més greu en territori francès i deixarà tota mena de seqüeles emocionals, polítiques i socials. Però sense ser-ne experts, entenem que ja no som en aquesta pàgina, que ja no estem escrivint la tràgica llista de ciutats víctimes del terrorisme de pretext islamista, Nova York 2001, Bali 2002, Madrid 2004, Londres 2005 i ara París 2015. Molt temem que aquest de París no és l’atemptat davant el qual enterrarem els nostres morts, farem el cor fort, ens manifestarem i esperarem que passi la bogeria. Tot fa pensar que estem davant d’un altre capítol que consisteix a intentar convertir les ciutats d’Europa en escenari de guerra. De fet, en aquestes hores coincideixen a Europa els elements de qualsevol conflicte bèl·lic: la violència, el foc real, els morts, els carrers de París patrullats per l’exèrcit, i també hi tenim els efectes de qualsevol guerra: els refugiats, la gent que fuig de països devastats, com Síria. Tot això ja és aquí, al cor d’Europa. És estrany, perquè coexisteix amb la vida normal, pacífica, de cada dia. Els mètodes són d’atemptat (buscar la por matant indiscriminadament), la resposta policial i dels serveis secrets és d’atemptat, però els criminals que l’han perpetrat l’han concebut com un episodi bèl·lic, com un acte de guerra, com un intent de portar l’ofensiva de l’Estat Islàmic al Vell Continent. El president Hollande ha dit que estàvem davant d’un “un acte de guerra comès per un exèrcit terrorista”. Temo que aquest cop té raó. Dic temo, perquè tenim prou experiència per saber que és fàcil fer passar per guerra el que no ho és. I el que pot significar en la nostra vida, entesa com la nostra seguretat i la nostra llibertat, perquè en una guerra sempre hi ha víctimes col·laterals.
La confiança, en joc
I una conseqüència pitjor: està en joc la confiança que ens vincula socialment, que permet portar els nens a l’escola, sortir a un concert, fer un negoci, pujar a un autobús. De respostes policials a aquest intent de convertir els nostres carrers en camps de batalla ja en tenim. Les necessitem. És probable que hi hagi una escalada militar allà on l’Estat Islàmic controla territori. Però necessitem tota la intel·ligència i tota la democràcia en favor de la pau. Allà on hi ha hagi un brot verd de llibertat, com ho va ser la Primavera Àrab, hi ha d’haver Europa i els seus valors il·lustrats. Perquè a sobre de perdre vides, no podem perdre l’esperança.
